El dia mundial de fer llengotes

Hi ha un dia a l’any que fer llengotes no és ofensiu. Ha estat el dimecres d’aquesta setmana. El 19 de juliol consta com el Dia Mundial de Treure la Llengua. Als Estats Units, on sembla que va començar tot, existeix el costum de commemorar-ho inundant les xarxes de selfies amb la llengua fora, com en el logo famós dels Rolling Stones o la fotografia icònica d’Albert Einstein mostrant al fotògraf el múscul menys relatiu de tots. L’origen d’aquesta commemoració és, i continua sent, un misteri. Hi ha qui la vincula amb la tradició tibetana de donar la benvinguda als forasters ensenyant-los la llengua i qui ho fa amb el curt Berenar a mitjanit de les aventures animades de Tom i Jerry, estrenat un 19 de juliol del 1941. Mentre mig món estava en guerra amb l’altre mig, a les pantalles dels cinemes ianquis un gat maliciosament enjogassat provava d’enxampar un ratolí esmunyedís, fins que, al final de la historieta, el perseguidor resulta burlat i un Jerry victoriós li dedica una gran llengota, a distància i a recer. Però la llengua no solament la traiem en senyal d’escarni. L’ensenyem quan anem al metge, en desacord amb una opinió contrària, perquè alguna cosa ens produeix fàstic o ens disgusta, per nerviosisme o cansament, per assaborir un gelat. També hi ha un munt d’emoticones amb la llengua fora, tot indicant gana, desig, satisfacció i picardia. Habitualment, però, la llengua, tot i ser el múscul més actiu i més multifuncional, no acostuma a deixar-se veure gaire, i quan treu el nas és per replegar-se de nou en un batre d’ulls. És per això que, ben pensat, és un encert dedicar-li un dia a l’any per visibilitzar l’existència de l’òrgan que, segons el refranyer popular, « no té ossos, però en trenca de ben grossos». La llàstima és que aquest dia no hagi coincidit amb les eleccions d’avui.