La invasió dels tèxtils

Fa anys que em foto unes caminades tremendes per gaudir de les platges nudistes on costa arribar. Platges sense nens, sense reggaeton, sense venedors ambulants i, sentint-ho molt, sense xiringuitos. Les platges nudistes són com el vagó en silenci de l’AVE. Un recés de pau on tots sabem el que hem de fer. Ser respectuosos, no parlar gaire alt i disfrutar sense mirar el del costat. Però no sé què està passant últimament, que sembla que les persones de les platges tèxtils (les no nudistes) han decidit venir a envair el nostre espai. No passaria res si no fos perquè aquests intrusos no es despullen i molesten. Pensareu alguns: Que facin el que vulguin, som en un país lliure i ningú et pot obligar a despullar-te! Deixin-me que discrepi. La majoria de les platges del món són tèxtils i a mi no se’m permet anar-hi despullada. Per què he de permetre que tu vinguis a les nudistes vestit? Tens tot el món per a tu, pots fer el favor de deixar-nos aquesta minoria ridícula a nosaltres? Això mateix vaig dir a una família que es va asseure a mig metre de mi a la platja nudista de les Filipines, a Gavà.

Venien amb nens, nevera i ràdio. No m’ho podia creure. Quan me’n vaig adonar que no tenien cap intenció de practicar nudisme i que em miraven com si fos una bèstia rara, els vaig preguntar amablement per què no se n’anaven a la zona tèxtil. Em van contestar que allà hi havia molta gent i que en aquesta platja s’estava millor. «És clar!», els vaig dir. «S’està molt bé perquè les persones com vostès normalment no hi són». Aquí no hi ha soroll, ni música alta, ni gent que incomoda una altra gent amb mirades rarotes. Si a les platges tèxtils jo no em puc quedar en boles, exigeixo que a les nudistes no aparegui gent sense cap intenció de fer nudisme. Perquè si ho permetem, en un tres i no res els que disfrutem de la natura, dels nostres cossos i del mar, ens quedarem sense espais on anar. No ho veig tan difícil d’entendre. Respecte.