Silenci, fresca, bellesa

El silenci, la fresca i la bellesa no figuren explícitament a la declaració universal dels drets humans ni –que jo sàpiga- a la constitució de cap país, però són valors igualment universals, atemporals i molt més objectivables del que potser semblaria. I precisament perquè són conceptes mesurables i definibles, es poden concretar en un lloc i moment concret, a l’estiu i a la vostre ciutat o poble, per exemple.

Digueu-me coi-de-vell però cada dia em molesta més el soroll; i el que més m’irrita és el de les motos aquestes de baixa cilindrada que gairebé sempre superen els decibels permesos per les normatives locals i generals. No estic emprenyat amb la canalla que les porta, sinó amb els pares i mares que els l’han comprat i amb la policia local que no posa ni els controls per mesurar-ne el soroll ni les sancions corresponents. En temps de bicis i motos elèctriques, i silencioses, res justifica que algú pugui emetre un soroll tant llarg (se les sent abans i se les continua sentit un després, de passar) i molest, ni de nit ni de dia.

Com que l’estiu és cada vegada més llarg i pesat, prendre mesures perquè a la ciutat hi faci menys calor, més fresca, és o hauria de ser obligació dels governs municipals. La bona notícia és que per aconseguir-ho no calen tecnologies super smart o inversions milionàries, n’hi ha prou amb recuperar i potenciar un invent tan vell com la humanitat: l’ombra i el corrent d’aire que proporcionen els arbres. No caldrien estudis per saber que l’asfalt, el plàstic o el formigó acumulen i irradien calor, mentre que la vegetació l’absorbeix, suavitzant així la temperatura del seu entorn. Però aquests estudis existeixen i demostren que en dies de forta calor, un carrer arbrat pot estar fins 8º per sota d’un carrer sense arbres.

Com amb els incendis forestals, la calor de l’estiu es combat a l’hivern, que és l’època de plantar arbres. I per plantar-los al febrer o el març cal que els ajuntaments els hagin previst i pressupostat uns mesos abans. Dit d’una altra manera, al setembre, amb la calor encara al clatell, cal començar a programar quants nous arbres volem plantar i on. Quin és el problema? Que l’espai urbà és limitat i per posar arbres hem de treure altres coses, cotxes sobretot.

En aquest sentit, us proposo que feu una prova: poseu al cercador el nom d’una ciutat, qualsevol, gran o petita, d’aquí o de l’altra banda del món, i trieu la opció imatges. Veureu que a la gran majoria de fotos, i sobretot a les que els volen fer quedar bé, no hi apareixen cotxes, s’ho han fet anar bé perquè no hi surtin. I és que els cotxes són, actualment, el gran factor enlletgidor del paisatge, rural i urbà. I viure en un entorn quotidià bonic també hauria de ser un dret, o una prioritat si més no. Perquè fa la vida més agradable, perquè genera atracció i interès i perquè millora l’autoestima individual i col·lectiva i, com a conseqüència, reforça el sentit de pertinença i la convivència. No exagero.