El fenomen «Barbenheimer»

Aquesta setmana vaig anar al cine. Fins aquí res estrany ja que m’agrada anar-hi sovint. Però aquesta vegada vaig veure una cosa inusual, una rara avis dels últims anys i és que la sala estava completament plena. Sí, vaig ser víctima de la febre de Barbie i no em vaig poder resistir a anar a veure l’esperada pel·lícula dirigida per Greta Gerwig i protagonitzada per Margot Robbie i Ryan Gosling. El dia escollit va ser un dimarts a la nit, esperant que no hi hagués molta gent perquè ja s’havia estrenat la setmana abans, ja havia passat el cap de setmana i els que buscaven el millor preu hi haguessin anat dimecres, que és el dia que surt més barat anar al cinema. Però no, estava tot a rebentar. Com vam explicar a aquest diari, hi havia gent de tot tipus però cridava l’atenció un denominador comú, el color rosa.

A una altra sala hi feien una altra pel·lícula. Es tracta d’Oppenheimer, la cinta dirigida per Christopher Nolan i protagonitzada per Cillian Murphy que narra part de la biografia del creador de la bomba atòmica. Les dues pel·lícules es van estrenar el mateix dia, el dijous passat. Barbie és la que està tenint més èxit pel que fa al volum d’espectadors, però les dues juntes han arrasat a la taquilla amb la resta d’estrenes amb les quals han coincidit. I és que el que podia semblar que podia ser una absoluta guerra entre els dues pel·lícules, es va acabar convertint en un d’aquests fenòmens inexplicables que sorgeixen a internet. Es tracta de «Barbenheimer». La comparació entre el rosa de la Barbie i l’explosió d’una bomba atòmica van generar diferents memes a les xarxes socials comparant les dues pel·lícules. Els actors que participaven en les dues cintes eren preguntats pels periodistes sobre el tema i això es va acabar convertint en «Barbenheimer», una celebració del cinema. De fet, el fenomen ha millorat les campanyes de màrqueting de les dues pel·lícules. No és estrany que hi hagi hagut persones que hagin passat tota una tarda per veure les dues pel·lícules seguides.

Més enllà de qui obtingui millors números, el fenomen ha donat peu a que es tornin a omplir les sales de cinema, i és que el passat cap de setmana va ser el millor pels cinemes d’Espanya quant a assistència des de l’arribada de la pandèmia de la covid-19. Per anar bé, faria falta que no sorgissin campanyes d’internet per tal d’omplir les sales de cinema, que són un dels principals atractius culturals que existeixen. A mi, de moment, em falta veure Oppenheimer. A veure amb quina em quedaré.