Sixena abandonada

La visita dels AARB pel romànic d’Osca va acabar al monestir de Sixena, d’actualitat, perquè així ho han volgut els jutges del Tribunal Suprem i la incompetència d’alguns polítics. Cal dir que no vam poder veure les obres allí dipositades, malgrat l’amabilitat del batlle, José Jaime Castellón, i la seva bona predisposició, en estar pendent d’una nova resolució judicial. Tot i les obres espoliades al Museu de Lleida, està clar que s’hauran d’invertir molts calés al monestir de Sixena per posar-lo al dia, ja que el pas del temps li ha passat factura i està molt erosionat. Si fem memòria recordarem com explica l’actual conservadora del Museu de Lleida, Meritxell Cano, tot i que ella no hi era, la por que van patir els tècnics museístics la nit de l’11 de desembre de 2017, «quan van entrar membres de la policia amb metralladores com si els tècnics del Museu fóssim delinqüents.» Sí que va presenciar l’espoli del 2021 quan «es van endur més de 111 peces de l’exposició permanent i d’altres que van deixar algunes parets de la sala gòtica, buides. Són peces que estan documentades i que van entrar per permuta al Museu diocesà». Tot i això, una sentència provisional considera que s’han de retornar al Museu de Barbastre i Monzón. A l’edat mitjana, l’actual divisió política, no tenia raó de ser, ja que aquests pobles eren llocs de pas i d’intercanvi entre Saragossa i Barcelona. Ben al contrari, hi havia molta vida i en cap cas no existia una sensació de frontera. Des de l’art, el que es vol és reivindicar que els habitants d’aquelles terres de Lleida, pertanyen justament a llocs de trobada. Sixena és un monestir romànic del segle XII fet construir el 1188 per la reina Sança de Castella, esposa d’Alfons II el Cast, regentat per religioses hospitalàries, com explica Castellón. Vam visitar bona part de les seves dependències, com el panteó real que comptava amb les sepultures de la reina Sança, que també va professar com a monja i del rei Pere II, que va ser l’únic monarca de la Corona d’Aragó enterrat a Aragó. El monestir pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i el feien servir d’hospital de pelegrins. El monestir era hospitalari, però també militar en donar-los cobertura. A la nau principal se li va afegir una porta que va fer construir el rei Jaume I, que els cronistes van batejar com la porta nova de Sixena. Blanca d’Aragó també hi va trobar refugi com a priora dins del convent, on va fer realitzar obres artístiques significatives com ara la sala Pintada o el Palau Prioral. Així i tot, alguns autors posen en dubte la seva capacitat econòmica i l’acusen d’acabar d’arruïnar el monestir. Durant 35 anys (1948-1983) s’hi van estar les monges de clausura de Belén, que buscaven silenci. Abans, la vida religiosa s’havia interromput durant la Guerra del Francès, van haver de marxar durant la desamortització de Mendizábal, però van tornar a recuperar la propietat dels milers d’hectàrees per un defecte de forma. Després van fugir durant els inicis de la Guerra Civil i el monestir va ser ocupat per les milícies populars anarcosindicalistes, com ha demostrat el doctor Albert Velasco, moment en què es va cremar la nau principal, els dormitoris i la sala capitular. També es van veure afectats alguns tapissos i retaules barrocs. Ara l’actual romànic es pot observar com una joia en el seu estat més primitiu: gran i senzill.