Maniqueisme

En plena temporada de la canícula pot ser que, posats a badar, o ho fem d’una manera la més eclèctica possible. Primera consideració, podem continuar parlant del temps de la canícula, de principis a mitjan agost, quan la calor intensa té un inici i un final més llarg de l’original? Sembla que el terme canícula va derivar d’una observació astronòmica, la relació entre la constel·lació Can (gos) Major i la seva estrella: Sirio. De fet, relaciono aquesta temporada amb fer el gos, jaient i aplançonat! Sobretot els gossos de casa bona.

Anem al que anàvem, als maniqueus, uns seguidors d’una religió, religió fundada cap al segle III per fer una aproximació poc concisa de dates, i que va arribar a competir amb la religió cristiana, i que considerava l’existència d’un déu bo i un déu dolent, fet que els feia considerar totes les coses, com bones o dolentes, sense matisos. De la competició alguna conseqüència se’n va derivar i quedar com els conceptes de bo i dolent, la dualitat cos i ànima, la darrera paraula un concepte prou indefinit..., entre altres. Ens ha quedat una pàtina de dualitat, que no va gaire bé per l’anàlisi de la conducta humana. Aplicar conceptes morals, com el de persona bona o dolenta, no és molt adient per analitzar conductes i condicions humanes.

Apliquem conceptes dualistes en mirar al nostre entorn? I ja no dic si ho fem a persones amb diferents condicions, races, gènere, color, posició política, estatus social, professió, persones afectades d’una malaltia, no cal dir si és de salut mental, idees polítiques, i un llarg etcètera. A l’actuar, i primer pensar, de manera maniquea, ens porta a jutjar sense matisos, sense considerar posicions intermèdies, un primer pas per ser oposició al que no és igual, i amb derivades importants, com pot ser considerar-nos a un nivell superior, no som gaire donats a considerar-nos inferiors!, a atorgar un estatus social a l’altri i una bona (o dolenta?) base per estigmatitzar a un individu o un grup de persones.

Una manera de plantejar-nos la qüestió,és situar-nos davant d’un tauler d’escacs i, en cada una de les caselles, anomenar-la com un grup o una condició. Per exemple, casella 1, el catolicisme; casella 2, els evangelistes; la 3 l’islamisme, i ho fem en altres caselles, les persones de color... negre, els immigrants xinesos, de països d’Amèrica del Sud ,fer-ho també definint caselles per persones amb condició de gènere, compte que no he esmentat sexe, i així fins al final. Ara podem valorar cada casella de 0 a 10, si ho considerem bo o dolent: els maniqueus de naixement ho poden tenir fàcil, tots zeros o deus. Si els resultats els passem a un gràfic, el més probable és que veuríem perfils diferents per cada persona. I això és una sort, a la vegada que és una manera de reflexionar, no badar cadascú de nosaltres, en relació amb el respecte, tolerància i acceptació d’altres maneres de ser o entendre la vida. Sempre hi ha algú que pensa que la raó i la veritat només la té ella o ell. És fàcil construir grups vulnerables.