Fot-li gas

Fa poques setmanes coneixíem que Naturgy ha estat multada amb 41 milions d’euros per manipular i encarir el preu de la llum, havent aconseguit enguany els beneficis rècords. La Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) l’ha sancionat amb 6 milions d’euros per una infracció molt greu, en oferir els serveis d’ajust per a la generació d’energia elèctrica a preus excessius i dispars, sense justificació. I per rescabalar els sobrecostos ocasionats, se li reclamen d’indemnització, 35,5 milions d’euros. Però Naturgy podrà interposar recurs contenciós administratiu davant de l’Audiència Nacional.

Foteses per a una multinacional crescuda sota les faldilles del BOE i que va rebre del Consell de Ministres l’aprovació per a una operació que pot suposar que més del 22% de l’empresa energètica recaigui en mans d’un fons constituït a les Illes Caiman. En tot cas, els quatre principals accionistes de Naturgy –Criteria Caixa (26,7%), CVC (20,7%), GIP (20,6%) i IFM (13,9%)– s’han compromès amb el projecte de L’Energètica i amb el seu full de ruta fins al 2025. Empreses com Naturgy o Enagas, així com les elèctriques, mantenen uns consells d’administració plens d’excàrrecs polítics. Hi són o hi han estat, membres del PP o antics dirigents socialistes com José Blanco i José Montilla, a Enagas, i Felipe González, Cristina Garmendia, Guzmán Solana, Víctor Pérez Pita i Narcís Serra, a Naturgy.

I el negoci va a tot gas. L’any 2022, l’antiga Gas Natural Fenosa va augmentar el benefici net gairebé un 36%, fins a 1.649 milions d’euros, mentre que els seus ingressos es van elevar més d’un 53% interanual, fins a 33.965 milions d’euros. Per al 2023, Reynés, l’executiu en cap, també ha pronosticat un benefici igual o més gran. Els efectes regulatoris europeus en aplicació de les restriccions provocades per la guerra de Rússia han significat enormes garrotades de centenars d’euros en les factures de gas. Una part de la població ha reaccionat eliminant el gas com a combustible de calefacció i s’ha passat a petits radiadors situats només a les habitacions d’ús corrent.

El líder de la companyia es vantava, però, d’haver contribuït que no faltés gas ni electricitat a Espanya, ja que més de la meitat del gas que hi ha entrat per gasoducte ha tingut com a destinació Naturgy, i també la quarta part del que ha arribat per vaixell, en forma de gas natural liquat (GNL). I com que les desgràcies mai venen soles, les hidroelèctriques van generar abusivament des dels pantans per cobrar a preu de gas quan els nivells d’aigua ja es preveien baixos. D’aquesta desgràcia, les gasistes se n’han aprofitat, han proporcionat més del 50% de l’augment de la utilització de les turbines de cicle combinat amb què s’aporta electricitat al sistema. Bingo.

No sabem què n’hauria pensat, d’aquesta evolució, el fundador de la companyia Gas Natural, Pere Duran Farell (1921-1999), enginyer i empresari català, introductor a Catalunya i a l’Estat espanyol del gas natural, impulsor i desenvolupador del gasoducte que uneix els jaciments de gas natural de Hassi R’Mel (Algèria) amb Còrdova a través del Marroc, gestat ja el 1960 abans de la independència d’Algèria i executat en ple procés d’independència de la colònia francesa. Treballador, inicialment, del Banco Urquijo, va ocupar càrrecs en empreses com Hidroelèctrica de Catalunya, La Maquinista Terrestre i Marítima i Catalana de Gas i Electricitat. Hàbil negociador va saber crear-se la confiança del nou govern socialista algerià, amb qui col·laborà i així va poder promoure una xarxa de gasificació. Impulsor de Gas Natural S.A i Hifrensa (central nuclear de Vandellòs), assajà la creació d’un hòlding industrial a través de la Corporació Industrial Catalana, però, el 1973, l’empresa pública franquista Enagas va expropiar-li una part de la xarxa de distribució de Catalana de Gas, ja que el govern de Franco no volia deixar créixer grups capitalistes catalans estratègics, com va passar amb l’absorció de FECSA per Endesa.

No va acceptar els càrrecs públics que li oferiren. Fou president de la junta d’accionistes de Catalana de Gas i Electricitat des del 1984. I va crear la Fundació Catalana de Gas. Entre 1992 i 1997 presidí el hòlding Gas Natural SDG. Va dinamitzar diverses activitats altruistes no empresarials. Per exemple, va rebre l’encàrrec de Pasqual Maragall de comissariar la reforma del MNAC, i el va convertir en el museu que es coneix actualment.

Aquest prohom, que va resistir, amb més o menys fortuna, els successius intents d’expatriar de Catalunya les seus de les seves empreses estratègiques, hauria quedat xocat de les pugnes virulentes pel control de les seves herències en gas i petroli. Per ara, sense les conseqüències mortals que va tenir per a un prohom italià similar: Enrico Mattei. Però això, ja seria una altra història.