El valor real d’un gran èxit

Fa un any, les jugadores de la selecció espanyola van aixecar la veu després de l’Eurocopa reclamant millores. Poc després, moltes d’elles van enviar un correu a la federació estatal demanant que per salut mental no volien ser convocades per jugar amb la selecció. Abans de començar la temporada, l’ens federatiu i la nova lliga professional es van barallar per veure qui havia de fer públic el calendari de la Primera Divisió (Lliga F). I la primera jornada es va ajornar perquè les àrbitres van fer vaga. Ahir, l’equip representatiu de la Federació Espanyola de Futbol, amb la reina i la infanta de la monarquia hispànica a la graderia -i a la gespa com si fossin dues jugadores-, va guanyar la Copa del Món de forma merescuda, Aitana va ser escollida millor futbolista del torneig i Salma la jove més ben valorada. La realitat del futbol femení espanyol és el triomf d’ahir -que culmina anys de victòries de les seleccions de formació en Europeus i Mundials- però també tot el que s’ha explicat abans. Quan s’apaguin els focus de Sidney i les posteriors celebracions, serà el moment de veure si aquest èxit serveix per dinamitzar i fer evolucionar el futbol femení o tot plegat serà un argument més perquè la federació continuï boicotejant la professionalització de les condicions de treball de les dones que juguen a futbol. Una feina, però, de la qual també en són responsables els clubs. Estaria bé que tothom remés a favor, ara que toca negociar un nou conveni col·lectiu, perque les jugadores del Sporting Huelva, el Granadilla i el Levante Las Planas, per posar tres exemples, tinguin sous dignes.