Vergonyós!

El 17 d’agost es van complir sis anys dels atemptats terroristes a Barcelona i a Cambrils que van ocasionar 16 morts, més d’un centenar de ferits, i dotzenes de persones traumatitzades per tot el que van veure i patir. Enguany, a l’homenatge que cada any es fa en record de les víctimes, els seus familiars van decidir guardar sis minuts de silenci (un minut per cada any) per denunciar l’oblit que estan patint per part de l’Administració.

El passat mes de maig, l’associació que s’havia constituït l’any 2018 va decidir dissoldre’s. La UAVAT (Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme), decebuda i indignada va acordar plegar. En el decurs d’aquest anys han treballat incansablement, atenent a les persones afectades per l’atemptat, ajudant a realitzar els tràmits administratius, fent acompanyaments a les valoracions mèdiques, presentant al·legacions... però han dit prou per la ineficàcia política.

El passat 4 de maig representants de l’associació van comparèixer al Col·legi de Periodistes de Catalunya per explicar els motius de la seva dissolució. Se senten abandonats, tant pel Ministeri de l’Interior del govern espanyol com també per la Generalitat de Catalunya. En el Congrés dels Diputats es va impedir crear una comissió d’investigació dels fets. I a dia d’avui encara esperen que es compleixi el compromís del Govern d’obrir l’Oficina Pública per a les Víctimes del Terrorisme. Vergonyós!

El passat 11 de març es van complir dinou anys dels atemptats terroristes a Madrid que van ocasionar 193 morts i prop de 2.000 ferits. Després de tants anys, moltes de les persones que van patir els atemptats continuen necessitant ajuda psicològica i mèdica. L’AVT (Associació de Víctimes del Terrorisme) està queixosa perquè considera que no rep l’ajut necessari de l’Administració per solucionar els problemes que pateixen els afectats d’aquella massacre.

Persones que van perdre el treball; persones que la metralla dels explosius els va causar discapacitat física; persones que estan cobrant unes pensions molt baixes; persones que tenen dificultats per accedir a una pensió de jubilació al no haver pogut cotitzar els anys suficients. Algunes d’aquestes persones han de recórrer a l’AVT i a Càritas sol·licitant ajuts.

No n’hi ha prou que cada any els polítics vagin a dipositar rams de flors al Bosc del Record al parc de El Retiro madrileny i clavells al Pla de l’Os de la Rambla barcelonina. Els afectats pels atemptats i els familiars de les víctimes mortals esperen quelcom més dels governants. Vergonyós!

Per cert, el passat 3 de març es van complir 47 anys dels assassinats de Vitoria-Gasteiz. Una salvatge intervenció policial va causar cinc morts i més de cent cinquanta ferits, molts d’ells/es de bala. Els treballadors/es que participaven pacíficament en una assemblea a l’interior de l’església de Sant Francesc d’Asís al barri obrer de Zaramaga van ser desallotjats brutalment per la policia amb pots de fum i foc real.

L’Associació de Víctimes del 3 de Març continua reivindicant el final de la impunitat dels botxins: responsables polítics i policials, i els executors materials. La justícia espanyola ha arxivat totes les denuncies presentades per considerar que els fets (la matança) ja han prescrit. Vergonyós!