Només faltaria un tamayazo

Han passat els anys però encara no ho han pogut oblidar: els del PP perquè la jugada, encara que bruta, els va sortir rodona i els del PSOE perquè no s’esperaven que dos diputats seus es prestessin al joc del transfuguisme. Va ser el 2003, a les eleccions autonòmiques de Madrid. El PP va obtenir la victòria amb 55 diputats, insuficient per governar, mentre que el PSOE va quedar segon amb 47 diputats i Izquierda Unida tercer amb 9 diputats, amb la qual cosa els dos grups d’esquerres sumaven majoria absoluta i estaven disposats a governar. Però tot es va precipitar el dia que s’havia d’elegir el president de l’Assemblea perquè els diputats socialistes Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez no van acudir a la sessió, fet que va propiciar que la presidència de la cambra fos pel PP.

Aquest cop d’efecte, que es coneix com a tamayazo, va fer impossible la constitució d’un govern i va abocar la comunitat madrilenya a la repetició de les eleccions, fet que va afavorir als populars que van aconseguir majoria absoluta i Esperanza Aguirre es va convertir en presidenta de la Comunitat.

Aquesta setmana hem pogut sentir dirigents populars dient que volen parlar amb diputats socialistes que no se sentin còmodes amb les negociacions amb partits independentistes. El mateix Feijóo va manifestar durant la campanya que parlaria amb dirigents el PSOE perquè li facilitessin la investidura en cas de guanyar .

Només faltaria que el PP, després dels escandalosos acords amb Vox, es proposés repetir el tamayazo i que alguns diputats socialistes li fessin el joc, que no es podria anar a votar ni amb una pinça al nas.