El Solsonès, només per a nosaltres

Shht! No ho diguis a ningú, guarda-ho en secret. Gaudeix-ne tant com puguis, però dissimula. La Catalunya central té en el Solsonès un dels territoris més bonics i singulars de tot el Principat. És especial. I per sort d’uns quants, no té el reconeixement que es mereix; li falten seguidors, 'likes'. És una comarca que no fa soroll, que passa per la vida com el company de classe que quan el professor fa una pregunta ell mirava avall, per no cridar l’atenció, perquè les mirades no se li clavin tot i saber-se la lliçó. El Berguedà es va quedar amb el reclam dels bolets, la Cerdanya amb la neu i l’Alt Urgell amb el trànsit dels qui no volen pagar el túnel anant cap a Andorra. Totes tres, congestionades. I, enmig, el Solsonès, que ho té tot, però amagat darrere una bata de carnaval.

Els dos darrers estius de postpandèmia feia pensar que sí, que Catalunya havia descobert que Solsona no para; les terrasses de Sant Llorenç de Morunys estaven a petar com les d’un passeig marítim; les escales per pujar al santuari de Lord semblaven les rambles; per arribar al pla de Busa gairebé calia demanar hora; i a l’església de Sant Esteve d’Olius (malauradament ara tancada) hi havia autobusos sencers badant amb la seva cripta. I tot i que el Solsonès no té platja, des de Barcelona arribaven cotxes carregats de famílies senceres amb nens, neveres i xancletes. Tanta gent, que vuit pobles van haver de contractar seguretat privada i amenaçar amb multes de fins a 3.000 euros per als banyistes incívics de rieres i pantans.

Què n’ha quedat de tot allò? Pràcticament res. Aquest juliol i agost podies comptar amb els dits d’una mà els cotxes aparcats a la carretera de la Vall d’Ora de Navès i el nombre de visitants a bona part dels punts turístics ha tornat a ser el d’abans de la covid. Aquest any 2023 toca volar lluny (els que poden) i, malauradament, els atractius del propi país s’han oblidat ràpidament. Ha passat a tot el país: a Cadaqués, a final de juliol encreuaven els dits perquè la temporada arrenqués de veritat a l’agost; al Delta de l’Ebre, el sector turístic ha tornat a xifres del 2018 després d’uns anys de sobreocupació; i a la costa més turística han notat com els faltaven turistes europeus i ho atribueixen a la crisi econòmica global.

Al Solsonès hi ha propostes turístiques i de lleure interessants; empreses que han anat fent treball de formiga, però seriós. I ara ve el dilema: si es vol intentar recuperar, de cara a anys vinents, part d’aquest turisme perdut, la comarca haurà d’alçar la mà i vendre’s més activament.