Primer, salvem la casa

Aquesta setmana hem tingut coneixement d’un cas de dengue autòcton a Catalunya, una malaltia gens freqüent a casa nostra que bàsicament només s’havia diagnosticat a viatgers vinguts de països allunyats.

Som a punt de tancar un estiu de rècords de temperatura, en molts casos tant de màximes com de mínimes, i amb una sequera també històrica que fa mesos que arrosseguem sense que per ara s’hi vegi el final. Una sequera que contrasta amb les pluges torrencials de fa tan sols uns dies a les Terres de l’Ebre (les terceres de tal magnitud en només cinc anys), però que podrien succeir en qualsevol altre lloc.

Llegim informes d’institucions com el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB, que alerten de la reducció a Catalunya d’espècies com papallones, abelles o escarabats, mentre que en proliferen altres d’exòtiques i invasores que, si bé per ara no són cap amenaça directa per als humans, si que poden alterar l’ecosistema i l’equilibri botànic i faunístic autòcton.

Són només alguns exemples de fenòmens fins ara excepcionals i perfectament connectats pel fet que es deriven d’una mateixa causa, com és el canvi climàtic ocasionat per la humanitat, que ha estat massa anys ignorant els riscos reals que això comporta i comportarà. Més enllà de les greus conseqüències que se’n puguin desprendre a nivell d’escassetat i distribució de recursos i de les onades migratòries que en resultaran, a nivell local no trigarem gaire a veure vinyes al Pirineu i no pas al Penedès, o a enyorar turistes que hauran canviat la Costa Brava per platges de centreeuropa.

Tot plegat són obvietats perquè no estic dient res que no sapiguem de fa temps, però convé repetir-les i reiterar-les fins a interioritzar-les del tot perquè encara estem lluny d’una consciència col·lectiva disposada a fer marxa enrere en tot allò que ho provoca. I és que, mentre llegim les calamitats que hi ha arreu del món fruit de l’amenaça climàtica, veiem com hi ha països immersos en una competició espacial per veure qui arriba abans al pol sud de la lluna o qui serà capaç d’enviar una missió tripulada a Mart. Segurament són qüestions que també cal abordar, però potser seria millor que abans competíssim per mirar de revertir (o com a mínim frenar) els desastres que cada dia ocasionem a la Terra. Arreglem casa nostra, i després ja n’explorarem d’altres. A la propera cimera mundial del clima, aquest novembre a Dubai, hi ha una nova oportunitat per començar-hi a treballar.