Catalunya a l’ull de l’huracà

Avui que hi ha previst el gran acte del PP en contra de l’amnistia i dels possibles acords del PSOE de Pedro Sánchez amb els independentistes catalans es torna a notar que Catalunya és a l’ull de l’huracà de la política espanyola. Però no és només la possibilitat que s’aprovi una llei d’amnistia el que molesta a la dreta i a l’extrema dreta espanyola, també els indigna que s’hagi canviat el reglament del Congrés per poder-hi utilitzar les diverses llengües oficials de l’Estat i que el català, el basc i el gallec siguin reconegudes com a llengües oficials a la Unió Europea.

Alberto Núñez Feijóo, que des de les eleccions va a les palpentes, diu que defensarà la igualtat dels espanyols encara que això li costi la presidència del govern en clara referència als possibles pactes per la investidura de Pedro Sánchez. Però això ho diu ara que sap que no tindrà els vots dels catalans, tot i que fa quatre dies semblava disposat a negociar-hi.

Feijóo ha fet cas d’Aznar i s’ha avingut a fer l’acte d’avui a Madrid, però li aniria bé recordar que quan aquest governava, amb el suport de CiU de Jordi Pujol, va acceptar la supressió del servei militar obligatori, la substitució de la Guàrdia Civil de carreteres pels Mossos i va doblar el percentatge de l’IRPF que es quedava a Catalunya, a part de manifestar que creia que el català era una de les expressions més completes, més perfectes que coneixia, per acabar confessant que el parlava en la intimitat. Si allò no ho haguessin fet des del PP, haurien situat Catalunya a l’ull de l’huracà i haurien dit que es trencava la igualtat entre espanyols, com diuen ara.