Quan només es pugui viure aquí

És una ironia ben trista que la invasió demogràfica que denuncia la ultradreta es correspongui exactament amb els moviments geològics continentals. Efectivament, Àfrica se’ns està tirant al damunt. La placa tectònica africana avança cap al nord i se’ns acosta uns centimetrets cada any. Amb el temps, totes les plaques del planeta confluiran en un únic supercontinent com el que ja va existir fins fa uns 200 milions d’anys. En honor d’aquell, anomenat Pangea, han batejat com a Pangea Última el conglomerat que es calcula que quedarà format d’aquí a 250 milions d’anys, amb Àfrica incrustada entre Amèrica i Euràsia i amb tota la massa terrestre formant una U invertida.

Els models teòrics anticipen que, amb tot això, Àfrica empenyerà la península Ibèrica amunt amunt de manera que els catalans del futur viuran, literalment, a tocar del pol nord. Fins ara, aquesta no era una perspectiva gaire falaguera per als nostres successors, però un estudi de la Universitat de Bristol ho ha canviat tot. La seva hipòtesi és que la Terra no només s’escalfarà molt perquè llavors el sol haurà crescut i irradiarà molta més energia, sinó que, a més, aquella massa terrestre compacta, amb menys contacte amb els oceans, crearà un efecte de barbacoa que farà que només siguin habitables les zones dels pols. O sigui que, ves per on, els catalans ens salvarem segur i viurem al millor lloc del planeta. És d’esperar que, llavors, quan emigrin cap aquí no només els pobres, sinó també els multimilionaris més rics de Pangea Última, hi haurà una pila de xeics i de magnats que pagaran la pasta que faci falta per la casa més vella i rònega del Barri Antic de Manresa i que, llavors, per fi, s’aconseguirà rehabilitar-lo. Visca. I ànims, va, que no falta tant.