Llums, radars i vergonya a la C-55

Temps enrere, els conductors que veien una patrulla de la Guàrdia Civil aturada al voral de la carretera ho avisaven als conductors que venien de cara fent senyals amb els llums. Aquells senyals eren una evident expressió de rebuig a una policia repressora. Els devia fer molta ràbia i molta vergonya. Quan es van desplegar els Mossos de Trànsit, la desaparició dels senyals va ser l’equivalent a un canvi de règim.

En l’edició d’ahir, el David Bricollé explicava que els conductors habituals del tram sud de la C-55 han anat desenvolupant una cultura col·lectiva que pal·lia una mica l’efecte ratera que els martiritza. Fan coses com no posar-se al carril d’avançament si hi ha molt trànsit, per exemple. Llegint-ho, se m’acudia que un altre comportament solidari seria fer senyals de llum als que s’acosten a un radar. Entenguem-nos: reduir l’excés de velocitat és positiu per a tots. Gairebé sempre. Però a la C-55 hi ha excepcions. Hi ha tres radars fixos i, de tant en tant, un de mòbil a Castellgalí, un tram urbà que és una pura vergonya. Tots, i el de Castellgalí especialment, posen multes per una combinació de nyap urbanístic i tortura sensorial. De nit, quan no hi ha trànsit, distreure’s una mica i passar a 89 per la recta de Sant Vicenç o a 59 per Castellgalí no és imprudent, és prudent i és de persona humana. Però val 100 euros. El ciutadà que circula per aquesta carretera és castigat si no manté un nivell de concentració extraordinari que no se li exigiria si l’administració hagués fet la feina que hauria d’haver fet fa dècades. ¿Culpa nostra per viure aquí? Valdria la pena que els conductors ens féssim llums quan hi arribem, com si hagués tornat la Guàrdia Civil de Franco. A veure si a algú li cau la cara de vergonya d’una vegada.