El secret de Hamàs

Segons alguns analistes, Israel no va veure a venir el brutal i sagnant atac de dissabte perquè Hamàs havia esquivat al màxim les comunicacions electròniques. Els serveis d’intel·ligència israelians estan molt ben equipats per captar, enregistrar i analitzar missatges entre ordinadors i converses telefòniques, i a Catalunya en sabem alguna cosa gràcies al programa Pegasus, però els milicians palestins han utilitzat els molt ancestrals sistemes de la conversa personal en veu baixa i el llapis que escriu sobre el paper. Mentre l’Estat tecnològic vigilava el ciberespai, el seu enemic mortal es movia arran de terra dins els murs de Gaza i elaborava els detalls d’una gran acció que l’agafés totalment per sorpresa. Va aconseguir-ho, tot i saber que el preu de la venjança seria enorme i el pagarien els seus compatriotes civils.

Ja pots disposar d’un arsenal tecnològic com el que s’atribueix a la CIA quan els altres no emmagatzemen dades en memòries USB sinó en les petites cèl·lules grises dels seus cervells, i no es comuniquen per xarxes xifrades d’extrem a extrem sinó trobant-se per veure futbol a la tele amb els amics o prenent el te en una concorreguda cafeteria. Per no parlar del gran avenç tecnològic que suposa excavar túnels a pic i pala, com a La gran evasió. Aquella pel·lícula va d’una colla d’oficials aliats que s’escapa d’un camp de presoners alemany, i la franja de Gaza ha estat comparada amb una presó de 360 quilòmetres quadrats.

És curiós que notables activistes de l’independentisme català que coneixen i admiren l’Estat jueu hagin caigut en el parany de xerrar massa per telèfon i les seves converses hagin acabat incorporades als sumaris. Si un dia volen passar el «ho tornarem a fer» de la potència a l’acte, valdrà més que demanin als supervivents del vell comunisme clandestí les normes de seguretat que utilitzaven sota el franquisme. O, sense anar tan enrere, que segueixin les passes discretes de l’Operació Urnes, un cas que mereix una pel·lícula.