Generació Z o Generació porno

Un fotograma de la 'Fiesta de las salchichas'

Un fotograma de la 'Fiesta de las salchichas' / arxiu

Alba Díaz

Alba Díaz

L’orgia final del film animat«La fiesta de las salchichas» (2016) és una d’aquelles escenes que, per molt que ho desitgi, mai podré esborrar de la ment. No per l’excés de depravació sexual i vulgaritat gratuïta que es reprodueix en una seqüència on un conjunt de personatges en forma de vegetals, carns i brioixos mantenen relacions sexuals ininterrompudament durant tres minuts, sinó per la reacció posterior dels pares que van dur els seus fills al cinema a veure el que a priori creien que seria la nova pel·lícula infantil preferida dels seus nens.

Recordo que a la producció de Greg Tiernan i Conrad Vernon li van ploure crítiques a bots i barrals, principalment d’aquests progenitors indignats per haver exposat la canalla «sense saber-ho ni voler-ho» a un film per a adults amb un alt contingut pornogràfic (tot i que al cartell promocional de la pel·lícula ja indicava que no era apte per a menors). També recordo com els nens, víctimes d’aquella escena surrealista, van sortir del cinema amb cara de pomes agres. Alguns, fins i tot, adormits als braços de les seves mares. Senyal inequívoca que la pel·lícula els havia generat més avorriment que no pas curiositat. 

A l’actualitat, la reacció dels infants hauria estat totalment diferent. La majoria hauria rigut i uns quants haurien fet un comentari graciós per treure ferro al moment de visionar una escena de sexe amb els seus progenitors. Això sí, els pares haurien quedat igual d’escandalitzats. Perquè ningú que tingui una criatura al seu càrrec s’espera que aquesta, amb 12 anys, ja conegui els termes «mamada», «penetració» i «orgasme». I el que és pitjor, que ja els apliqui.

Això asseguren els joves que protagonitzen «Generació Porno», l’última docusèrie de TV3 que exposa la relació que tenen avui dia els adolescents amb el sexe. Les dades que aporta la producció son esfereïdores: els menors comencen a veure porno als 8 anys. Als 12, ja el consumeixen habitualment. En moltes ocasions, els nens no busquen la pornografia, la pornografia els troba a ells. I de les formes més aberrants possibles: els protagonistes de la docusèrie asseguren haver rebut, a través de les xarxes i grups de Whatsapp, vídeos de violacions grupals, sexe amb noies esquarterades i, fins i tot, amb nadons. El que em genera tanta o més inquietud que els continguts d’aquests clips, és el seu origen. Precisament, dimarts va sortir a la llum el cas d’un menor de Súria que es dedicava a produir i difondre pornografia infantil. Era una pràctica que va començar a dur a terme als 14 anys; ara en té 17. Ens fa falta educació sexual. També deixar d’escandalitzar-nos si la mainada veu cardar salsitxes animades a la gran pantalla. Als seus mòbils, per desgràcia, ja han vist de tot.