Perill que se’ls passi l’arròs

Es nota que el temps corre que vola i perilla que a algú se li passi l’arròs. Fins i tot Ada Colau s’afanya a desmentir que vulgui ser ministra, com si ja hagués flairat que d’investidura «nasti de plasti», i que la repetició d’eleccions la deixa amb el cul a l’aire (amb perdó) i sense opcions. Avançar-se als esdeveniments té això, que si cal rectificar es fa el ridícul. Més o menys el que faran aquells que fa setmanes donen per fet que Sánchez repetirà a la Moncloa sense tenir res lligat, o els que han muntat un guirigall considerable (amb manifestacions patriòtiques incloses) per una amnistia que cap interessat no sap com explicar ni justificar. Als d’allà se’ls afegiran els d’aquí: uns no acaben de fer net amb si les taules han de ser de diàleg o de negociació, ni si el model dels pactes irlandesos de Divendres Sant substitueix allò clarobscur de la llei de claredat, o si Rodalies ha de ser competència exclusiva o fragmentada segons els recorreguts; altres, aparentment, estan molt a sobre del tema, fixen condicions perquè els acords siguin històrics, però transmeten la sensació que tenen assumida la repetició electoral (alguns sectors propis fins i tot l’exigeixen), perquè les renúncies que se’ls reclama els farien perdre la credibilitat recuperada; i encara n’hi ha d’altres que reclamen l’impossible, dividits entre els que volen la DUI immediata, i els que reclamen seny i acceptació del marc constitucional a canvi d’una amnistia irreversible i un pacte territorial tipus federal amb un nou model de finançament. Encara bo que a ningú no li ha passat pel cap demanar que s’anul·li això de l’horari d’hivern que avui ens ha trastocat hàbits funcionals!, perquè les alteracions de l’estat d’ànim per tanta inoperància política ja estan en límits insuportables. Definitivament s’ha engegat la campanya d’intoxicació que té com a objectiu ofegar les negociacions del pacte impossible: xarxes socials i mitjans afins són els encarregats de transmetre les notícies contradictòries, el caos de l’allau informativa. No n’hi ha prou amb l’evidència que s’està fent comèdia (que acabarà en facècia), i que ningú no cedirà en allò que no pot cedir a l’enemic. Als interessats a fer anar el carro pel pedregar els surt de l’ànima torpedinar, engegar el ventilador per escampar la merda que provoca rebuig entre la ciutadania conscient del que hi ha en joc. L’esforç no és per explicar, sinó per embullar. La intenció no és canviar el relat que s’ha fet circular en contra de Catalunya. L’objectiu és la repetició electoral perquè al gener se signi el pacte nacionalista espanyol que acabarà amb tant desafiament independentista.