El tobogan dels negociadors

El compte enrere per a la investidura o per a la convocatòria d’eleccions no s’atura. Els negociadors que han de garantir els vots suficients perquè Pedro Sánchez pugui continuar a la Moncloa estan instal·lats en una mena de tobogan en què hi ha moments que sembla que s’encaminen a l’acord definitiu i d’altres que se n’allunyen.

Aquesta mateixa setmana el president Pere Aragonès va avisar el ministre de la presidència Félix Bolaños que la negociació està encallada en l’aspecte econòmic, és a dir, en el que afecta el traspàs de Rodalies, amb la seva corresponent dotació econòmica, i al finançament de la Generalitat. Pel que fa a l’amnistia, ERC la dona per feta, tot i que desitjarien que la llei assumís que el referèndum de l’1-O no va ser delicte, mentre que des del PSOE voldrien que es parlés de reconciliació o retrobament, perquè si es diu específicament que l’1-O no va ser delicte, el Tribunal Constitucional podria declarar-la inconstitucional.

Els moviments de darrera hora que fan des d’ERC semblen destinats a marcar territori i que no doni la sensació que tot el que s’aconsegueixi sigui gràcies als 7 vots de Junts, perquè, des de les eleccions fins ara, qui ha acaparat tot el protagonisme de la negociació ha estat Carles Puigdemont, que, per cert, pràcticament no ha dit res i ha ordenat silenci als seus.

Ara mateix tots els partits que han de fer possible la investidura de Sánchez estan més preocupats pel relat, en com explicaran el que han aconseguit als seus votants, que no pas en la negociació, perquè sembla que a grans trets tots estan d’acord que hauran de fer renúncies si no volen noves eleccions.