Incivisme al barri

Les associacions de veïns ja no són el nervi de les reivindicacions ciutadanes com als anys setanta i vuitanta, quan eren el catalitzador de les demandes a les quals el franquisme havia posat una sordina repressora, però encara són unes eines molt vàlides perquè al seu davant hi ha persones compromeses amb la comunitat, que la coneixen bé i que són els interlocutors més disponibles per als governs municipals. Per tant, les veus dels seus responsables són sempre un bon termòmetre de l’estat de la ciutat, sobretot si són escoltades en conjunt. Per això, el reportatge que avui obre aquest diari fa un retrat que, sense ser científic, deu perfilar prou bé el que és Manresa avui des de la perspectiva a peu de carrer dels seus veïns. I és un retrat en el qual la sensació d’inseguretat no és tan dominant com sovint es podria pensar, però en el qual sí que hi ha una queixa gairebé unànime per l’incivisme. En quatre barris, ocupació, delicte i inseguretat són el gran tema. En els altres, aquestes temes tenen incidències diferents, però l’incivisme, encara que no sigui el tema més destacat, hi apareix de forma molt general. Val la pena prendre nota de tot plegat.