Manresa i Vic, ser i semblar

El manresà cremat arquetípic, aquest que està irrecuperablement decebut amb la ciutat i que ja només li sap veure els defectes, té una vena sadomasoquista, i quan vol autolesionar-se i contagiar el seu dolor li surt una frase infal·lible: «Estem tan malament que ara la gent de Manresa se’n va a comprar a Vic». En molt poques paraules, la frase toca una tecla profunda de la memòria col·lectiva dels bagencs, que han vist com la potència comercial de la ciutat -que havia estat realment extraordinària- s’ha anat deslluint d’una manera que, certament, fa patir. La frase fatídica té una propina assegurada si hi ha algun berguedà pel voltant: «I ara els de Berga ja no anem a Manresa, també anem a Vic. I hi trobem molts manresans!». L’alcalde, Ivan Sánchez, no va perdre l’ocasió de dir-ho en la trobada de batlles celebrada dimarts a Manresa. Als berguedans els fa molta gràcia poder abaixar els fums a la ciutat veïna que aspira a fer de capital. És normal. Però, en realitat, el problema que té el comerç de Manresa no és Vic. El problema de Manresa és, en primer lloc, Manresa, i en segon lloc, Amazon. On realment van ara Manresa, Vic, Berga i tota la resta és a internet.

Una combinació d’història, geografia, atzar i psicologia col·lectiva ha fet que Vic sembli més del que és i Manresa sigui més del que sembla. Però si anem més enllà de les sensacions veurem que, en realitat, no n’hi ha per tant: a Vic els berguedans no hi poden ni tan sols comprar al Zara, que no n’hi ha, ni veure-hi un gran musical o un partit d’elit d’un esport gran. Vic és un lloc més accessible, cuidat i passejable que Manresa per fer un voltet i comprar un fuet. És ben veritat. Però comprar de debò en una capital comercial és tota una altra cosa i un altre nivell.