El lleure educatiu, xarxa de seguretat preventiva

Com tu, jo també tinc fills que han estat infants i adolescents. He de confessar-te que he estat una mare sentinella, vestida durant les quatre estacions de l’any amb el mateix vestit d’esglai i por. Sempre pensant que no li passi res. Que creixi feliç. Que es faci respectar. Que s’envolti de persones interessants i no de persones interessades. Que assoleixi les seves metes a la vida. En definitiva, que sigui bona persona i esdevingui una adulta responsable. Que, que, que, desig sobre desig, acompanyat en el meu pensament de l’emoticona folded hands/mans juntes.

La realitat és que el món es presenta per a uns com un camp ple de roselles i per a d’altres com un tenebrós bosc de penombres. La nostra societat s’està convertint en una incubadora d’actituds de discriminació, estigma, aïllament, invisibilitat, les quals provoquen entre els nostres infants i joves estats d’ansietat i depressió, i altres trastorns emocionals complexos. Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, dels quals el 75% ho faran abans dels divuit anys, i la meitat d’aquest percentatge abans dels quinze. Prou. Hem de deixar de tenir un peu a la terra i un altre a la lluna, i fer front a la realitat amb urgència. Avui amb motiu del Dia Universal dels Drets dels Infants, reclamem polítiques socials, tant de la UE com de les administracions territorials en relació amb factors excloents, que se sumen a les causes que originen aquests trastorns. Un d’aquests desencadenants ha estat, sens dubte, la pandèmia, i sobretot la crisi econòmica i social, que ha ampliat l’espectre de la pobresa i ha cronificat la situació de vulnerabilitat de moltes llars. Els conflictes bèl·lics recents, la manca d’abastiment de determinats productes i l’encariment de la cistella de la compra han desequilibrat els pressupostos de moltes famílies i han generat situacions de tensió i angoixa.

D’altra banda, el progressiu protagonisme de les formes de relació digitals de molts infants i joves a edats cada cop més prematures està afectant el seu equilibri emocional i afeblint la seva xarxa de suport. Diversos estudis evidencien que en relació amb dècades anteriors, els integrants de l’anomenada Generació Z afirmen tenir menys persones de referència al seu entorn per recórrer en cas de tenir un problema. 

No podem obviar tampoc de l’equació els mals usos dels canals socials i de les noves innovacions tecnològiques en la nostra vida quotidiana: les xarxes socials transformen l’assetjament puntual en un bullying 24x7; les fake news ens converteixen en peons involuntaris d’interessos econòmics o ideològics.

En aquest context, les entitats de lleure fem un pas al davant i ens comprometem a teixir espais que permetin als nens i nenes recosir les seves ferides emocionals i crear així xarxes de seguretat preventives de futurs problemes de salut mental. En les activitats extraescolars, en els espais de lleure als menjadors escolars, en els centres d’esplai o centres socioeducatius o en els casals i colònies d’estiu, els infants troben moments de descompressió que els reconnecten amb l’esport i l’activitat física, amb la cooperació i el gaudi, i els generen nous referents molt propers en els quals emmirallar-se. El lleure és també salut i un element clau en el benestar emocional dels nostres infants.