Calleu i pagueu!

Fa uns quants dies es va donar una situació gens habitual en l’esport d’elit. Gregg Popovich, sempitern entrenador dels San Antonio Spurs de l’NBA, tècnic que és a la mateixa banqueta des del 1996, que ha portat la franquícia texana a cinc títols i que és respectat per tothom, va agafar el micròfon de la taula d’anotadors en ple partit contra Los Angeles Clippers.

El motiu va ser que el públic estava escridassant un dels jugadors que va col·laborar decisivament a guanyar el darrer d’aquests campionats, l’ala Kawhi Leonard, que ara juga amb el conjunt californià. Popovich va exclamar: «Perdoneu-me un segon. Podem parar d’escridassar i deixar jugar aquests nois. Tingueu una mica de classe. Això no és el que som. Ja n’hi ha prou d’esbroncades!». No cal dir que els aficionats encara van cridar amb més potència.

Leonard havia deixat San Antonio el 2018 després d’una temporada en què va jugar només nou partits per lesió. Els servis mèdics de l’equip deien que estava bé i ell, que no. Al final, se’n va anar als Toronto Raptors, amb els quals la temporada següent va jugar 60 partits de fase regular i els 24 dels play-offs i va ser campió.

En els temps moderns, els aficionats suporten preus astronòmics, horaris intempestius, rebequeries de les seves estrelles i ara, a més, han de veure com el seu entrenador els renya per fer allò pel que estan programats, escridassar el contrari [sempre fins a un límit que no s’ha de sobrepassar] per afavorir l’equip al qual encara donen suport, per molt difícil que els ho posin. Potser tanta correcció ja comença a fer mandra i caldrà enviar algú a fer punyetes.