Manresa, rodalia de Lleida? És broma?

La mil·lenària ciutat de Manresa serà integrada per decret a la rodalia de Lleida? De veritat? I ningú no protesta? És que el cor de Catalunya ja no s’inflama?

«Manresa cor de Catalunya» va ser un eslògan del 1969 repescat pel govern municipal de Valentí Junyent. Ho és? El cor impulsa la sang que omple de vida tot l’organisme. Si Manresa s’aturés, moriria Catalunya? Dubtós. El cor és la metàfora dels sentiments. És Manresa el gran centre productor de l’emoció catalana? Deixem-ho en que fa el seu paper. El cor és la imatge de la centralitat. L’exerceix? La percepció és més aviat la de ser un perifèric remot de la màquina Barcelona.

Un exemple clar de la funció perifèrica és el seu lloc a Rodalies: petita terminació capil·lar del sistema arterial que es mou pels batecs de l’estació de Sants. Però ben aviat la situació farà un tomb, i en lloc de ser l’extrem llunyà d’una xarxa, ho serà de dues. Si es compleixen les previsions, l’any 2025 es convertirà en la darrera parada de la línia RL4 de les Rodalies de Lleida. Sí, de Lleida. Cada dia sortiran del Segre cinc trens en direcció al Cardener, que no continuaran cap a Barcelona com fan ara, sinó que giraran cua i se’n tornaran a Ponent.

Si ja era prou humiliació ser l’extrem abandonat del sistema ferroviari barceloní, ara la Generalitat incrementa l’ofensa adscrivint la ciutat a la remota rodalia lleidatana. Si l’Ajuntament reaccionés amb una indignació pluripartidista tothom ho entendria.

Tanmateix, la ciutat també podria utilitzar la situació per proclamar un cop més l’estatus de llombrígol nacional. Només hauria de jugar amb els noms i afirmar l’existència d’unes «Rodalies de Manresa», amb una línia cap a Barcelona i una altra cap a Lleida a les quals n’hi podria afegir la ruta de Martorell que operen els Ferrocates i, en el futur i segons els plans, les recuperades línies de Sallent i de Súria. Amb tanta centralitat, la ciutat sortiria de pobra i les estadístiques impulsarien una fase eufòrica de la ciclotímia municipal.