La Manresa dels tres (reis) i l’astròleg

Ho poden llegir avui a la pàgina 2 d’aquest diari: la cavalcada dels Reis d’Orient de Manresa genera... curiositat. I la paraula és suau. Més que pel canvi de recorregut per la idea que els tres reis siguin més aviat astròlegs per deslliurar de religiositat la festa. Ai! Mal començament. També llegiran que el tema ha aixecat polseguera i ha entrat a discussió al ple municipal. Aquí, qui no corre, vola! Quan encara ningú no ha vist res perquè la cavalcada és avui, la polseguera s’ha traduït en controvèrsia en les converses de cafè, entre dependents i clients de botigues i entre permanents i tints a les perruqueries. La remota idea d’alterar el concepte dels tres Reis d’Orient provoca, d’entrada, un rebuig bastant unànime. I això ja són paraules majors. Una bola que s’ha anat fet cada vegada més gran i que potser avui provocarà que alguns dels pares, mares, avis, àvies, tiets i tietes es mirin la cavalcada amb la quitxalla amb les ungles ben afilades. Però tranquil·litat. També llegiran en la mateixa pàgina 2 que la nova direcció artística de la renovada cavalcada manresana assegura que no hi haurà res diferent. Que la gent «no s’espanti», que serà la de sempre amb «estètica nova».

El primer cop que s’anomena als reis és a l’inici de l’Evangeli de Sant Mateu (2, 1-12): «Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem preguntaven: -On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo (...)» Altres textos canvien savis per mags perquè mag en grec (llengua en què, suposadament, es va escriure l’Evangeli segons Mateu) vol dir endeví, astròleg o intèrpret dels senyals del cel... En realitat, ja ho veuen, els Reis d’Orient no eren reis i probablement tampoc no n’éren tres (eren dotze, segons les tradicions síria i armènia) i fins al segle VII no se’ls va batejar amb els noms que avui coneixem: Melcior, Gaspar i Baltasar. I (ai!) Baltasar no va ser negre (si parlen de la iconografia) fins a les acaballes de l’Edat Mitjana... I les cavalcades són una tradició recent: la primera va ser a Alcoi el 1885 i la segona a Igualada, el 1895. I el suposat naixement de Jesús no va ser el 25 de desembre i...

I què? Tant hi fa. Però als tres reis que no els toquin (en tot cas que siguin tres i l’astròleg) perquè, amb estètica o sense, són més que la Santíssima Trinitat. I un cop estrenada la cavalcada ja parlarem de la forma i del fons de pàtines religioses que rellisquen a la canalla (i a la majoria de progenitors). Però avui agafin molts caramels i vagin a dormir d’hora per, demà, gaudir de les carones de felicitat. Pels segles del segles...