Un any complex

Començat ja l’any 2024, la primera qüestió a considerar és quina perspectiva se’ns ofereix a partir d’allò que ens ha llegat el ja transcorregut 2023. No cal fer cap balanç detallat per quedar convençuts, com passa sempre, que hem heretat més incerteses que seguretats, més problemes que solucions. Canviar el calendari del 2023 pel del 2024, tal com han fet milions de persones aquests dies, és un simple gest que no modifica pràcticament res, perquè allò que era complicat o difícil abans de Nadal ho continuarà sent després de Reis. I allò que consideràvem agradable, positiu o necessari, també. I serà així tant a nivell individual com des del punt de vista col·lectiu i de país, un enfocament que sempre hem de tenir en compte perquè ens hi juguem la nostra continuïtat nacional. Per tant, amb aquesta intenció, comencem l’any recordant un fet destacable, com és el d’haver entrat en un llarg període electoral que afectarà molts països i també al nostre. Si no hi ha endarreriments, les convocatòries més properes d’aquest 2024 són les eleccions al parlament europeu del mes de juny, a l’agost al parlament basc, i al novembre les eleccions generals als EEUU, que sempre tenen repercussions a nivell mundial. I ja a l’any 2025, al febrer al parlament de Galícia i al març al parlament de Catalunya. Ja se sap que quan s’acosten eleccions, sovint els conflictes i els enfrontaments polítics s’agreugen. Esperem que se sàpiguen mantenir en el nivell mínim possible.

Entre les maniobres de les darreres setmanes que ha encapçalat la dreta i l’extrema dreta espanyoles n’hi ha una de destacada però que segurament ha passat massa desapercebuda. Es tracta d’una iniciativa que es va concretar aquest dimecres en forma d’esmena a la totalitat de la llei d’amnistia, que planteja un objectiu ben específic i determinat: que es puguin dissoldre o suspendre les activitats de qualsevol partit polític, organització o entitat que propugni o defensi la convocatòria d’un referèndum il·legal o una declaració d’independència. És d’esperar que la maniobra – de caràcter evidentment franquista i antidemocràtic- no arribi enlloc. Però és tot un símptoma d’allò que determinats sectors estarien disposats a portar efectivament a la pràctica si tinguessin la possibilitat de fer-ho, o si guanyessin les eleccions per majoria absoluta, per exemple. Uns sectors que sempre qualificaran d’il·legal qualsevol proposta de referèndum, sobretot si suposa exercir el dret a l’autodeterminació, tot i que sigui un dret reconegut formalment per la Carta de les Nacions Unides i que, per tant, hauria de ser respectat i acceptat per tots els responsables dels estats que en són membres.

Mentrestant ja hem arribat a la diada dels Reis. Què ens podrien portar avui els Mags d’Orient que ens anés més bé? Què caldria amb més urgència en aquest moment al nostre país? Segurament una resposta ben àmplia i compartida seria que cal no perdre el nord col·lectivament, que s’han de marcar uns objectius clars encara que no siguin possibles d’immediat i que s’ha de recuperar, d’una vegada per totes, la unitat de cara a la seva consecució. O sigui la necessitat d’acabar amb aquella manera de fer tan habitual en què cada grup, cada entitat i cada partit va actuant sempre pel seu compte. Un bon regal de Reis, si aconseguir-ho fos possible.