Tirar-se els Reis d’Orient pel cap

De veritat cal esquitxar la cavalcada de Reis amb el mullader de la picabaralla política? De veritat que Melcior, Gaspar i Baltasar han de ser projectils en una guerra cultural entre renovadors i tradicionalistes?

Potser és inevitable. Per allunyar un esdeveniment de la polèmica és convenient mantenir-lo a distància de les institucions. Criticar els polítics sense pietat és un esport internacional (que cal preservar, perquè en depèn la democràcia) mentre que a les entitats els apliquem el benefici de la gratitud per la seva dedicació. Als col·lectius de voluntaris se’ls valora la feina amb generositat; en canvi, quan se sap que en la direcció hi ha uns professionals i que l’Ajuntament ha doblat la dotació de l’esdeveniment per pagar-los, el ciutadà s’hi presenta amb la llibreta d’apuntar retrets.

Si a més a més se salpebra la convocatòria amb referències a la laïcitat i la multiculturalitat, la tempesta està servida, amb imprecacions creuades entre les avantguardes trencadores i les rereguardes missaires. Afegim-hi la qüestió de si els personatges eren reis, savis, astròlegs o mags. L’evangeli segons sant Mateu, l’únic dels quatre canònics que relata l’episodi, parla d’"uns mags vinguts d’orient" que buscaven "el rei dels jueus" i en localitzar Jesús a Betlem "li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra".

Si eren mags, algú ha d’explicar per què el Melcior manresà llueix una corona de pel·lícula medieval. Amb espasa a la cintura podria ser el Pere III de la Fira de l’Aixada. Però la veritat és que fa patxoca, i estaria la mar de bé si el caramel no s’hagués embolicat amb la sorollosa cel·lofana política. No parem de dir que és una diada per a la mainada, però la sotmetem a un judici adult. Als menuts els rellisquen les consideracions que mouen aquesta polèmica, ja que al·lucinen igual amb set carrosses que amb setanta, o fins i tot amb els tres reis i prou caminant pels carrers del poble envoltats de fanalets.