Cavalcada, tradició o ideologia?

Per a molta gent el període nadalenc suposa dies de bogeria. Els botiguers i els restauradors es deixen la pell als seus establiments; les famílies amb criatures fan jocs de malabarisme per organitzar-se; i qui més qui menys fa un Tetris al seu menjador per transformar-lo en una sala de banquet; i, a sobre, una grip pot acabar d’embolicar-ho tot. Llavors, cada 7 de gener, quan tot torna a la normalitat, sentim el mateix comentari: «que bé que ja han passat les festes!». Sort n’hi ha que el Nadal és molt més, perquè amb l’enrenou que provoca ja faria temps que s’hauria deixat de celebrar. Nadal és moment de trobada, de conviure i compartir, de seguir les tradicions que ens fan particulars, que ens uneixen com a comunitat i ens arrelen allà on vivim, i que, per això, és cabdal preservar-lo. Enguany, la Cavalcada de Reis de Manresa ha aixecat polseguera i ha estat així perquè el tripartit d’ERC-PSC-Impulsem no s’ha limitat a la necessària renovació de l’esdeveniment sinó que hi ha volgut afegir un component ideològic en aquest canvi. Millorar les carrosses o la direcció d’art de la cavalcada no té res a veure amb el que creu cadascú. Per això el relat ideològic amb què s’ha justificat aquesta modificació no té cap sentit, a no ser que confongui el culte amb la cultura. Conèixer i transmetre la cultura cristiana pot ser una missió perfectament laica, vinculada a la tradició cultural, i no pas un dogma de fe o una celebració religiosa. Algú s’havia plantejat fins ara que la cavalcada era un acte no laic? Als manresans de tradició no catòlica que segueixen la rua des de fa anys els feia nosa l’àngel o el naixement? Totes les tradicions cristianes tenen un origen o una vinculació antropològica o atàvica que les vincula amb el més profund de la civilització. El Nadal i la Nit de Sant Joan amb el solstici, o el tió amb les falles del Pirineu i les deesses de la fertilitat; o els exvots amb els oracles. Però no per això hem de dir-li a la Nit de Reis la «Nit dels Astres» i a Sant Joan la «Nit de les fogueres». Ja ho sabem que els Reis eren astròlegs, mags o savis –tant se val– i que venien dels tres continents fins aleshores coneguts, i que només l’evangeli de Sant Mateu en parla i que l’àngel anunciador potser tirava de fake-news. Però no cal que ens inventem més històries que no tenen ni solta ni volta. Si tot aquest discurs s’ha fet per justificar canvis ‘tècnics’ no calia perquè són lògics; si s’ha fet per ‘integrar’ els nouvinguts a una celebració tradicional és doblement absurd: primer, perquè ja hi van a la cavalcada sigui més o menys laica; i, segon, no hem de canviar les nostres tradicions per integrar-los sinó estimular-los molt més del què ho estem fent. No sé si aquest pretès laïcisme és el causant que els Reis no portessin el camió dels regals ni l’àngel (el personatge del pessebre preferit dels infants segons una enquesta realitzada per l’InfoK). Tot i així, els Reis, arribant a la ciutat pel Pont Vell amb els fons escènics de la Cova i la Seu, l’han encertat posant en valor el nostre patrimoni monumental i la Manresa de postal. El nou recorregut, la professionalització i la direcció artística (amb l’experiència i el voluntariat de l’Agrupació Cultural) són un bon punt de partida per a la renovació que cal. A més, tot i que el príncep Assuan va sorprendre tothom per la seva joventut, el seu poc pèl i uns ulls felins com el seu cotxe, els Reis van lluir una cabellera molt natural dalt d’unes carrosses de línies depurades i elegants. Si els Reis d’Orient acaben fent d’astròlegs i l’epifania esdevé l’adoració a un no-nat estarem canviant la història de l’art i la tradició secular passada de pares a fills, no pas les creences religioses. Ni dels uns ni dels altres. Que el llegir no ens faci perdre l’escriure.