Vota’m i digues-me ximple

El principal objectiu del PSOE a la caòtica sessió parlamentària de dimecres era arrapar-se al govern i evitar una derrota que el dugués al frec de l’estimball. El principal objectiu de Junts era demostrar que sap pescar més peixos per al cove català que els competidors d’Esquerra. El principal objectiu del que queda de Podemos era fer la guitza tant com pogués a la seva arxienemiga Yolanda Díaz; no a l’executiu de Pedro Sánchez en general, sinó a la líder de Sumar en particular. El principal objectiu d’ERC era i és que tot plegat aguanti fins que la llei d’amnistia entri en vigor, esborri les amenaces de presó que pesen sobre Lluís Salvador i Josep Maria Jové, i aixequi la inhabilitació que limita Oriol Junqueras. I el principal objectiu dels narradors del festival era entretenir les audiències explicant una pel·lícula d’apocalipsis caníbal que ajudés a passar el dia mentre esperàvem inútilment que plogués de veritat i no de per riure.

Sánchez ha estat jugador de bàsquet, però extreu la seva estratègia de l’entrenador de futbol Cholo Simeone, etern defensor de plantejar la temporada "partit a partit", idea que el president tradueix com "qui votació supera, legislatura empeny". Amb aquesta filosofia governa des de fa cinc anys i mig, i acaba de comprar uns quants dies més de poder signant unes lletres de canvi sense data fixa de venciment. La delegació de les competències en immigració necessita una llei orgànica d’alta complexitat, que si és realment substancial no es tramitarà en dos dies, i donarà feina al Consell d’Estat i al Tribunal Constitucional. Pel que fa a les balances fiscals, la versió socialista és que s’obrirà l’accés a les dades del ministeri perquè cada autonomia faci els seus propis números, i ja podem avançar que els resultats seran contradictoris fins l’absurd, perquè totes "demostraran" que són les més perjudicades i que els catalans no ens podem queixar, de manera que ens quedarem on érem. Això sí, amb uns coves de peix que faran goig de veure.