Ensenyem a menjar?

Després de tantes festes i tants torrons, els propòsits d’any nou són en boca de moltes persones. Però com no sigui que el 2024 siguem abduïts per alguna força extraterrestre, probablement la taxa d’èxit serà la mateixa que la de l’any passat i la dels anteriors.

Calen canvis estructurals per a redreçar el rumb. 

Vivim un món on, desgraciadament, per tot arreu se’ns bombardeja amb conceptes que molts cops no són conseqüents amb l’enunciat. Paraules buides de sentit que res tenen a veure amb el que acaben venent. 

La uniformització dels gustos cap a unes cistelles de la compra cada cop més iguals entre tothom als supermercats és conseqüència de la pèrdua del patrimoni culinari. Som al fons del pou i entre tots n’hauríem de ser conscients per tal de fer les reformes que calen per a deixar un millor llegat als nostres fills.

Urgentment, cal començar pel principi. 

Ara portem dies queixant-nos pels resultats de l’informe PISA. Debatem el que calgui i arreglem-ho, però hi ha una assignatura clau que no existeix i que hauria de ser obligatòria, cuina i nutrició. Dos elements claus per a la salut de la població i que tenim l’oportunitat de posar en valor al nostre país. Seria una magnífica continuació de la revolució que des d’aquí vam liderar a les cuines i que caldria que passés a les escoles. Això tancaria un cercle virtuós. 

La novetat ens meravella de seguida però saber menjar, assolir conceptes del que és saludable, del que ve de prop nostre i de què convé menjar, formaria millor els infants i ens defensaria de la uniformització que estem patint. 

I així, des de la conservació del nostre patrimoni culinari generaríem valor. La innovació no ve només de grans novetats, també pot venir des dels fonaments i de l’atenció als petits detalls que ens han fet grans. I avui més que mai, cal mirar enrere per a avançar. Posem en valor d’on venim i deixem-nos de punyetes, cuina i nutrició a l’escola ja!