Fel i vinagre a les urnes

D’aquí a un any els Estats Units d’Amèrica tindran un president impopular, guanyi qui guanyi. Aquesta condemna serà la conseqüència necessària de la polarització amb què la disminuïda metròpoli de l’imperi encara el procés electoral que ahir va disparar el tret de sortida a les glacials primàries d’Iowa (glacials per la meteorologia). Si les coses no canvien molt en els deu mesos escassos que falten per a la data de les votacions, sigui qui sigui el guanyador tindrà en contra més de la meitat del país.

La mitjana d’enquestes de popularitat que elabora el mitjà The Hill, citat ahir per El Periódico, assenyala que tant l’expresident Donald Trump com l’actual president Joe Biden tenen més de la meitat dels ciutadans en contra. En el cas de Trump, els que el valoren negativament són un 52,5%, contra un 45,4% que es mostra a favor. En el cas de Biden, els vots negatius superen els positius per un 53,8% contra el 43,8%. Això vol dir que Trump té més partidaris que Biden (menys de dos punts d’avantatge), però que tots dos suspenen clamorosament. Si les posicions es mantinguessin el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, data electoral fixada a la constitució, els qui tindrien un disgust serien més nombrosos que els satisfets. Insistim: fos quin fos, dels dos, el guanyador.

En una democràcia ideal les grans formacions proposarien candidats ben vistos per la majoria de la població, de manera que la victòria d’un d’ells no provocaria cap gran disgust en els votants de l’altre. Només els extrems radicalitzats es lamentarien. Però avui el disgust és general i preventiu, perquè el gran argument és la negació de l’adversari: no ja de les seves qualitats sinó del seu dret a existir. Així s’explica que tants votants tornin a confiar en l’impulsor de l’assalt al Capitoli.

No és només allà, naturalment. Europa menja la mateixa sopa. I Espanya. I Catalunya. Cada cop més es tracta de votar en contra. Un vot visceral que escampa fel i vinagre.