L’hospital de Sant Joan de Déu es dessagna

Prepara bisturí, grapes, gases, heparina i el desfibril·lador, sobretot el desfibril·lador, per si cal una enrampada a la desesperada, que el pacient no té bona pinta. L’hospital de Sant Joan de Déu de Manresa pateix una hemorràgia, es dessagna. Ho alerta el comitè d’empresa del centre, gestionat per la fundació privada Althaia. En un dur comunicat, els mateixos treballadors han denunciat que manquen recursos tant al servei d’urgències com a la resta de l’hospital i que aquesta situació -empassa saliva si ets hipocondríac i has de passar per l’hospital- «afecta la seguretat dels pacients».

No descobrirem la sopa d’all si diem que el sistema sanitari públic català té un problema. Un càncer que l’està matant des de les retallades de CiU, primer, i el tripartit, després. Amputacions que costen de combatre i revertir. Manca de personal, manca de pressupost, manca de tot. El Sindicat de Metges de Catalunya denuncia, per exemple, que el 20% de professionals que treballen com a metges de família no tenen l’especialitat. I Salut reconeix que ha hagut de recórrer a metges extracomunitaris sense aquest títol, d’aquí a les situacions surrealistes que molts usuaris es troben diàriament a les consultes dels CAP i de les que segurament has estat víctima. El sistema no és capaç de formar-ne d’autòctons amb prou celeritat ni quantitat i una part opta per marxar a treballar on es paga millor.

Sant Joan de Déu de Manresa, l’hospital de referència de tota la Catalunya central, no s’escapa d’aquest virus. D’acord que les errades sempre es fan córrer més que les felicitacions, però és cert, també, que hi ha un run-run lleig que fa temps que corre. Els treballadors han fet el diagnòstic (no ha fet falta consultar la Meva Salut ni suplicar per una visita presencial): manca de recursos. 

Que en determinats moments no es puguin atendre operacions d’urgència i s’hagin de derivar a altres hospitals és criticable. Que no puguis accedir a certs especialistes en cap de setmana o vacances, també. I que pacients amb un problema greu hagin d’insistir i acabar trobant la resposta correcta en un altre centre, encara més. 

Amb la salut no s’hi juga, deien, no? Més que un joc, s’ha tornat una qüestió de xifres. En el cas de l’hospital de Manresa, Althaia al·lega que no té prou pressupost i el comitè d’empresa replica que l’empresa gaudeix de superàvit econòmic financer. Mentrestant, l’usuari s’ho mira amb resignació conscient que altres prioritats han passat per damunt de la seva -i teva- salut.