Aquestes noies, aquest futbol

Enric Badia

Enric Badia

Patri cap a Aitana, aquesta busca la profunditat de Graham, centradeta i Salma Paralluelo l’acompanaya a gol. La pilota surt de Walsh, que veu a Mariona, i la balear, a la rapidíssima Ona Batlle, que la centra i davant de la portera rival hi ha Salma Paralluelo. I els gols van caient un rere l’altre. Ahir, en els primers 45 minuts, les noies del Barça havien col·locat 5 vegades la pilota al fons de la xarxa de la portera del Llevant. Fa goig de veure. Amb samarrreta blau-grana, en aquests moments, és l’equip que més s’assembla a aquell que va fer immens el santpedorenc Pep Guardiola. Per jugar a futbol (per guanyar jugant a futbol), has de ser més potent físicament que el teu rival. Però no es tracta d’una força física per tombar les jugadores de l’equip contrari, sinó de tenir velocitat, precisió i intel·ligència per combinar en un o dos tocs, per fer anar la pilota a altíssima velocitat i per trencar la defensa una, dues, tres... i tantes vegades com calgui, com fan habitualment la lateral Ona Batlle (impressionant el seu estat de forma) i l’extrem Graham (una noia que sembla que jugui en silenci, un estilet refinat, que trenca amb dribling i velocitat a les defenses tantes vegades com s’ho proposa). Es comenta, sovint, que el Barça té un equip molt superior a la resta i es justifiquen les golejades per aquesta diferència. I sí, en certa manera qui manté aquesta tesi té raó, però hi ha més secrets. No n’hi ha prou amb que onze jugadores siguin més bones que les de l’altre equip, es tracta, sobretot, que tinguin un sistema de joc que les faci ser encara millors i que hi hagi qui vetlla perquè arribin als partits en la millor condició física. Ahir era un goig veure com lluitaven en la pressió sobre la defensa del Llevant, com recuperaven pilotes i més pilotes sobre la meitat del camp de les granotes, i com sortien a una velocitat impressionant pels extrems i com obrien passadissos pel centre. És cert que la primera i la segona jugada de gol van ser per a les noies del Llevant (el primer en una arriscada jugada de la portera Cata Coll dins de la seva àrea), però a partir de l’ensurt, les noies de Giráldez van posar la maquinària a funcionar. Al darrere, seguretat absoluta, i al davant, un punyal esmolat i mortífer. Des del mig del camp, Aitana, Walsh i Patri, amb el suport d’Ona i de Bronze aconsegueixen, sempre, tenir una majoria numèrica. En el moment d’acabar aquestes línies, el Barça tenia més que resolta la final i el primer títol de la temporada a la butxaca. La història del millor equip del món de futbol femení en aquests moments del 2023-24 va començar amb la Supercopa.