Jutges que van al seu aire

Dino amb companys inquiets pel progrés de l’entorn social on viuen, i detecto preocupació per les capacitats dels dirigents locals i nacionals a aconseguir resultats palpables. Coincideix amb la sensació de frustració que he notat en els comentaris d’un grup d’activistes que elabora l’informe més complet sobre els efectes socioeconòmics negatius que provoquen les deficients xarxes de comunicació viària i ferroviària a la Catalunya central. El comentari general és d’ineptitud en la gestió pública per part d’aquells que en tenen la responsabilitat, i que l’exerceixen sense tenir cap altra experiència professional que no sigui viure exclusivament de la política. Inevitablement surten noms coneguts per la seva adaptació a qualsevol càrrec de responsabilitat sense tenir els coneixements ni l’expertesa necessaris. La qual cosa fa derivar els comentaris cap a la presumpta corrupció, més o menys generalitzada que pugui envoltar les inversions públiques en qualsevol àmbit d’actuació. De la corrupció, a l’acusació de prevaricació només hi ha un pas, perquè s’aprecien desviacions clamoroses en el compliment de deures per part d’alguns dirigents que aprofiten interessadament el poder privilegiat que ostenten. Arribats aquí, gràcies al suport mediàtic més o menys interessat, es dona per garantida la criminalització de personatges susceptibles de ser els causants de tots els mals imaginables. La cacera indiscriminada pren dimensions estrafolàries en festes populars (l’últim, el Pelelemón penjat i escarnit a Jaén), i de preocupant significació quan és l’alt estament judicial qui l’executa. Atrevir-se a dir que el jutge que empaita independentistes actua per motivacions polítiques, pot tenir conseqüències sancionadores? Reconèixer que va activar la persecució el dia que PSOE i Junts van pactar la llei d’amnistia, demostra un biaix parcial de la seva capacitat per aplicar justícia? Es pot considerar intencionada la qualificació de terroristes al president Puigdemont, a Marta Rovira i d’altres persones que identifica amb la direcció del Tsunami Democràtic? En un estat de dret on diuen que està demostrada la separació de poders, qui pot valorar i sancionar actuacions judicials clarament polititzades, esbiaixades i intencionades? Per resumir: si hi ha autoritats que semblen menystenir el respecte degut a la ciutadania, es pot considerar que els servidors públics tenen unes capacitats diferenciades de les de la resta de població, i que els dona butlla per actuar impunement? Sorprèn la desconfiança generalitzada en la gent que va al seu aire políticament, judicialment?