Kafka al sistema de salut

Si afirmo que molta gent sentim a dir, dia sí i dia també, que manquen professionals de la Salut (tant personal facultatiu com d’infermeria) no corro perill que vingui algú a corregir-me, ja que és públic i notori que en manquen. Per això m’he quedat de pedra davant la següent informació: 6.855 persones es presenten a l’examen EIR (perquè ens entenguem, el MIR de la infermeria) per poder accedir com a Resident ja sia a un Hospital (per especialitzar-se) o bé a un CAP (especialitat en atenció primària). Doncs bé, hi havia 2.108 places en joc. El 6 de febrer van sortir les notes: 15 persones aprovades en tot l’Estat Espanyol i la millor nota era de 5’7. Hom pot pensar que la fornada de persones, la majoria nois i noies de 23 a 25 anys, que han acabat fa poc la Diplomatura, són curts com una sola de sabata, que no en tenen ni idea de res i que han estat 3 anys a la Universitat perdent el temps. No sembla gaire raonable pensar-ho, però és que l’altra resposta que em ve al cap (no hi ha gaires opcions) és demolidora, de tan absurda i trista.

Les persones que han dissenyat aquest examen són ineptes, no hi pot haver cap altre qualificatiu. I si fóssim en un país normal ja haguessin hagut de dimitir. Resulta que han fet l’examen més difícil dels darrers 30 anys. Val, d’acord, el més difícil, però rasquem una mica. Hi havia preguntes tan galdoses com ¿qui va ser la primera persona que va mesurar la pressió arterial al món? A mi ja em perdonaran, però com a pregunta de trivial val, però per a un examen? Per mesurar si persones diplomades han assolit bé els coneixements que els permetin afrontar una especialitat? Fa riure.

És tan desmoralitzant veure que massa vegades som administrats d’una manera tan nefasta que ni Kafka s’hagués pogut imaginar una situació tan absurda. I jo em demano, els que han de controlar el poder executiu què esperen a dir-hi alguna cosa? A demanar responsabilitats i explicacions? Si algú està llegint aquest article no vull que pensi que només hi haurà 15 persones en tot l’estat per cobrir les places. Per solucionar-ho han baixat la nota de tall moltíssim per tal de poder cobrir les places, que aquest any havien augmentat un 7% atès la manca de professionals. Però el desgavell continua, ja que un cop constatat que es fa un examen que, primer, no és molt objectiu i, en segon lloc, té poc present la formació acadèmica que es fa a les Universitats (formació que aprova el Ministeri de Sanitat que és qui fa aquest desastrós examen), doncs embolica que fa fort: ara arriba el moment en què els aspirants que han aconseguit una plaça han d’escollir on fer-la. L’ordre de tria va per ordre de nota, fins aquí res a dir. Però, ai las!, l’administració torna a fer de les seves.

Així, quan una persona tria, per exemple anar a l’Hospital de Bellvitge potser s’ho repensa renuncia i tria un altre lloc. Fins aquí res a dir, pot ser que aquesta persona no trobi un habitatge en condicions, que la mobilitat no li sigui fàcil i que busqui una destinació millor. Doncs, aquesta plaça de Bellvitge ja no la pot ocupar ningú i quedarà buida durant tot l’any fins que no hi torni haver un nou examen. Sí, sí, falten especialistes hi ha les places i queden buides.

Si algú hi troba lògica i sentit, si us plau, que em faci un correu electrònic i m’ho expliqui.