Els astronautes porten necesser

Un dels grans reptes que va haver d’afrontar el projecte Apollo per portar gent a la Lluna va ser construir un mòdul lunar el més lleuger possible, i això obligava a limitar severament el que els astronautes podien portar amb ells. S’havien de conformar amb el que s’anomenava Personal Preference Kit, una bossa de la mida d’un necesser on, a banda dels estris d’higiene personal, havien d’encabir aquells objectes que volien llunatitzar per regalar-los després a la família o els amics. Havien de ser coses molt menudes i la majoria portaven medalles, anells o peluixets. Hi va haver excepcions: Michael Collins es va endur tres banderes, i Alan Shepard, un veterà eminent, va pujar a bord tres boles de gof, el cap d’un pal, el va muntar en una pala i va fer tres swings televisats. D’altres van fer al revés: Charles Duke es va endur una foto de la seva família que va deixar allà, on devia quedar torrefacta per la radiació ultraviolada. Naturalment, molts dels souvenirs portats pels astronautes -els que van anar a la Lluna, i tots els altres- han acabat subhastats, però comercialitzar-los estava prohibit.

Eren altres temps. Ara, en la missió de la NASA i SpaceX que ha d’arribar a la Lluna la setmana que ve, l’artista Jeff Koons, exmarit de la Cicciolina, autor del gos del Guggenheim i home amb un agudíssim instint comercial que l’ha fet ser cotitzadíssim, ha aconseguit pujar a bord 125 petites llunes metàl·liques que es quedaran allà, seran el primer art extraterrestre i tindran, naturalment, unes bessones exclusives aquí que es vendran amb beneficis astronòmics que es repartiran l’autor i les empreses implicades. L’exploració espacial es comercialitza a la velocitat de la llum, i els espavilats hi tenen una mina. El pròxim que vindrà de la Lluna serà un Big Mac Moon?