Rellegir llibres

M’agrada fer-ho. El pas dels anys, la velocitat amb què canvien avui les coses, i les experiències que acumulem fan que, rellegir els llibres esdevingui una nova lectura, una magnífica oportunitat de copsar les cares polièdriques que ens ofereixen els grans relats.

He rellegit el llibre que l’any 1997 va publicar l’Àmbit de Recerques del Berguedà; el segon de la col·lecció Auró: La Pobla de Lillet. 1924-1958. Una crònica entorn del temps, amb textos de Jaume Fàbregas Artigas, presentació de Josep Noguera Canal i un pilot de velles i belles fotografies de l’arxiu d’Eduard Pujals, Albert Armenteras, M. Lluïsa Casals i dels hereus de Jaume Fàbregas.

L’autor centra el seu relat en el temps: durant el període comprés entre 1924 i 1958, trenta-quatre anys, anota les variacions climàtiques: pluges, nevades, secades pedregades ... i les seves conseqüències que fan que a la Pobla de Lillet hi hagi «anys de Déu» i «anys del dimoni»: la nevada de l’any 1929, la del diumenge 9 de febrer que es va allargar fins dimarts, va deixar cinc o sis pams de neu i divuit dies incomunicada la Pobla. L’havia precedit unes pluges intenses, les del 5 i 6 de gener, talment com si fossin d’estiu, i tant va ploure que el Llobregat va fer una revinguda grossa que va cobrir tot l’arenal del passeig i plaça del Fort.

Aquell fou un any plujós; a la primavera, l’estiu –no va fer calor forta– i durant la tardor, les pluges abundoses es van allargar fins al novembre: any boníssim, escriu Fàbregas, es collí de tot i força. Any de pluja i neu, sense fred a l’hivern, ni calor a l’estiu. Any també de bolets.

Ben diferent és el temps de l’any 1948: la terra és seca i els rius escolats. A últims de juliol un cap de núvol posa mig pam de saó i res més. L’agost és de sol bullent. En tot el mes no plou i la calor és asfixiant... Mal any per a fonts i rius. Any sense volva de neu ni fred, llevat de la petita nevada al febrer.

Més enllà de la crònica del temps d’aquests anys, el relat de Fàbregas és interessantíssim com podreu comprovar amb aquests exemples anotats, per repassar un català riquíssim en adjectius, en la construcció de frases i en la descripció del temps climàtic.

Una mostra més del molt que als humans interpel·la, cada dia i sempre, el temps climàtic. No només els pagesos que tanta experiència tenen en aquest tema, tothom. Sempre pendents del cel, de si plou i si no plou; de si farà sol; de les glaçades, de les secades..., abans i ara.

La Petita Edat de Gel, que es va produir des de la meitat del segle XIV fins a la meitat del segle XIX, va deixar enrere, i d’una manera brusca, una etapa extraordinàriament calorosa que va dominar els segles medievals, i va causar males collites, episodis de fam i propagació de diverses epidèmies per tota Europa provocant desenes de milions de morts.

Els climes més freds van causar que la fusta dels arbres fora més densa i això explica parcialment l’extraordinari to dels excepcionals violins fabricats per Stradivari.