Drama a Cepa 21

La gènesis de casa meva està empeltada per una vessant lligada a la terra. Havien estat antics viveristes de ceps i arbres fruiters. Una feina sacrificada que els entusiasmava però que van acabar canviant per l’hostaleria. 

Sempre he pensat que aquesta part incrustada als meus gens va influir en que quan vaig viure a Valladolid acabés coneixent bona part dels cellers de la Ribera del Duero i de Rueda i acabés teixint amistats amb els seus enòlegs.

Hi parlo constantment i molts han visitat Manresa i alguns cellers de la DO Pla de Bages. Tots estan assabentats de què són els nostres mandó, sumoll i picapoll.

Una curiositat, en un sopar vaig descobrir la coneixença entre -per mi- l’enòleg més important d’Espanya, el Mariano García, nascut a Vega Sicilia i que va elaborar fins la verema de 1996 i el Valentí Roqueta, el principal impulsor de la creació de la nostra DO.

Amb el Mariano i d’altres enòlegs menjàvem cada mes en una taula improvisada amb cavallets i una fusta tastant vins. Uns d’ells eren el Javi i el José Moro, reis del Tinto Fino i de la bandúrria. Els dinars amb els germans acabaven amb tothom cantant, sobretot si hi havia el pare, l’Emilio.

Des d’Emilio Moro, en l’època d’abans de la crisis del totxo va néixer el celler Cepa 21, que va tenir els Moro liderant el projecte i un munt de personatges famosíssims com a petits inversors. Ronaldo -el bo, el brasiler-, Imanol Arias -l’actor-, Fernando Martín -el breu president del Reial Madrid- i d’altres noms del famoseig van crear aquesta bodega que avui dirigeix el José Moro.

Però tristement, cada dia s’aixeca algú pensant en com donar pel sac.

Això els va passar quan una mala ànima els va buidar dipòsits del celler la setmana passada tirant al desaigua 60.000 litres de vi.

Impacta perquè això va més enllà del robatori. 

Els casos de les ampolles robades als triestrellats Atrio de Cáceres i al The French Laundry de Napa Valley amb Château d’Yquem i Romanée Conti com peces de culte o inclús el que van patir a Vins Grau de Palafrugell amb la profanació d’una de les seves vitrines tenen un denominador comú, es van endur ampolles. 

El que ha patit el José Moro no té nom. Han tirat litres de feina i d’esforç per a fer-los desaparéixer. 

Es desconeix qui n’ha sigut responsable, però espero que la justícia històrica li caigui a sobre. No hi ha dret!