Dolors Monserdà, novel·lista nostrada

Nascuda el 1845 és, probablement, la primera novel·lista en llengua catalana i la primera feminista coneguda del nostre país.

Va ser una barcelonina de soca-rel. I filla de pare amb inquietuds culturals, fet que va afavorir-la notablement: a la rebotiga, el pare organitzava tertúlies amb personatges tan insignes com Anselm Clavé, Milà i Fontanals, Narcís Monturiol...

La mare era una dona culta, per l’època. Per això la seva filla va ser de les primeres alumnes de Madame de Saint Paul, la primera professora de Barcelona diplomada en francès.

Es va casar amb l’argenter Eusebi Macià i va infantar quatre fills. Però es va quedar vídua força jove. Com encara més jove s’havia quedat òrfena de pare. A més, van morir-se-li de petits un fill, l’hereu, i una filla.

Va conrear diferents gèneres literaris però, avui dia, la recordem especialment per la seva vessant novel·lística. Amb un títol molt emblemàtic: La fabricanta. Amb un subtítol: Novel·la de costums barcelonines, prou significatiu. L’obra va representar una novetat pel seu plantejament feminista. La protagonista, l’Antonieta, és una dona d’origen menestral però amb ganes d’obrir-se pas en el món industrial de la Catalunya de finals del segle XIX. Salvant tota mena de dificultats, arriba a convertir-se en una respectada empresària de la indústria tèxtil barcelonina.

Però no va tenir l’anomenada que és mereixia per coincidir temporalment amb Solitud de Caterina Albert.

També va publicar Maria Glòria. No sempre la culpa és d’ella. És la novel·la de les cosidores. La protagonista posa de relleu les duríssimes condicions laborals, la incertesa permanent i les greus dificultats de subsistència de les noies que, en el seu domicili, cosien per a altri en començar el segle XX.

Monserdà reclamava el dret de les dones al treball remunerat. Va ser de les primeres autores a presentar el gènere femení de manera realista, rebutjant-ne la frivolitat i el sentimentalisme. Els seus personatges femenins eren de principis ferms. I, si fracassaven era pels impediments que els imposava el gènere masculí.

Tenia, ella, la preocupació de transmetre més missatge que deler estètic. I en un dels seus articles, Estudi feminista, així ho va manifestar: «Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin ésser-li d’alguna utilitat moral i material, heus ací els meus ideals literaris»

Segons Marta Pessarrodona, a la seva obra Donasses, Monserdà es pot considerar una «escriptora total» ja que a més de novel·lista va ser articulista i abordava temes de tanta envergadura com els que podien tocar reconegudes escriptores d’altres contrades. I sense deixar-se encotillar en temes exclusivament femenins. A més, també va conrear el teatre, la poesia i la biografia.

I és que si bé ha merescut entrar a la llista de les Donasses, per mèrits propis i l’autora l’anomena «il·lustre avantpassada», hem de ser conscients que és poc coneguda i encara menys, potser, reconeguda per part de certs «il·lustres».