Contra la Guerra contra el suïcidi

Hi ha bogeria guerrera a la UE els vassalls del govern dels EUA escalfen l’ambient amb totes les seves forces. La zona Euro fa temps que està al caire de la recessió, l’aposta de la ultradretana Von der Leyen per la indústria armamentista vol reorientar el debat de les properes eleccions al voltant de la suposada amenaça russa i, de manera gens subtil, respecte a la suposada amenaça de la migració. Ni una paraula del conflicte al Pròxim Orient ni del genocidi israelià a Gaza, que a sis mesos després la seva hipocresia és repugnant. Més ardor guerrer que la presidenta de la Comissió Europea, Emmanuel Macron, va ser el primer a avançar la idea d’un exèrcit europeu trepitjant els camps de batalla a Ucraïna, la guerra “ha tornat a les nostres terres” va dir als socis de la UE a els que insta a no ser “covards” una veritable bogeria . Al contrari la postura fluixa de Macron davant el genocidi a la Franja de Gaza reflecteix la impregnació de la ideologia sionista entre els espais polítics, mediàtics i empresarials de França es en definitiva un hipòcrita venut. Von der Leyen i Macron com altres polítics representen l’esperit d’una Europa hipòcrita i decadent que no és res més que un conclave de banquers i fabricants d’armes sense el més petit escrúpol. L’estat espanyol, normalment aliè als grans debats europeus, el marc el va situar el diari El País amb una portada efectista i espantosa que, situava els termes a les coordenades que es discuteixen a les sales més bel·licistes de la Unió Europea. Els textos aprovats darrerament a la UE converteixen “a la Comissió Europea i totes les seves polítiques (principalment civils) en una ‘màquina de guerra’ per a la indústria armamentista” no es pot ni s’ha de consentir. Aquesta deriva ens porta al precipici final. No s’ha d’alimentar la guerra, on els pobles d’Europa no tenim res a guanyar i tot a perdre. La UE estan omplint els arsenals i buidant la diplomàcia. Les properes eleccions europees han de servir per fer avançar la defensa de la pau i la cooperació entre pobles. Davant dels que defensen un món en flames, tenim d’apostar per un horitzó de multilateralisme i justícia per als pobles. S’ha d’acabar amb l’hegemonia de les forces polítiques i el lobbisme que ens vol ficar de ple a “la bogeria” en un escenari de guerra ( Que pot ser definitiu i la fi de tot) en què els pobles segueixin enviant els seus fills i filles a matar els fills i filles d’altres pobles per interessos que no són els de cap poble. Ens volen preparar mentalment per anar a més. No ens deixem enganyar: avui més que mai, no a la guerra entre els pobles i si a la pau .