La Chalana no serà La Camarga

M’havia fet farts de recomanar els privats de La Camarga. Va ser un restaurant impregnat de la personalitat de la seva fundadora, la Glòria Blanco, una visionària hostalera que havia obert també el Petit Paris, La Dama -en honor a ella-, La Provença i el St. Rémy.

La Dama va néixer com un refinadíssim gran restaurant -inaugurat el 1986-. Primer a cuina amb el Manuel Prieto i de seguida amb el Josep Bullich, un dels grans cuiners de l’època -havia cuinat al Carballeira, al Reno, amb l’Antoni Julià, a l’Agut d’Avinyó i al Via Veneto-.

Però tornem a La Camarga. Un munt de privats acollien empresaris i també tots els colors polítics de la ciutat. Un espai que era punt de trobada social, amb un servei impecable a preus reduïts, que feia sentir als comensals com autèntics privilegiats. 

Qui dirigia el restaurant era el David Vidal Blanco, magnífic professional i amic -vam acompanyar-lo quan es va casar a Mèxic, tant a Guadalajara com a Puerto Vallarta- i a qui el restaurant li anava molt i molt bé. Recordo les xifres de facturació i de guanys… una joia.

Un espai on coincidies amb tothom que representava alguna cosa de veritat en una Barcelona molt concreta, allunyada dels grups de restauració d’ara, més dedicats a turistes i focs artificials que a la cuina massa sovint. Els grans grups aleshores eren els Artemi Nolla i els Cacheiro.

Però aleshores va venir el desastre, el principi de la fi que va guillotinar La Camarga. Un maleït micro amagat en un àpat entre la popular Alicia Sánchez Camacho i la Victoria Álvarez -havia estat parella d’en Jordi Pujol Ferrusola- va dinamitar i va profanar la sensació d’intimitat d’aquells privats.

La curiositat va créixer. Al menjador principal, al gran, s’hi veien taules plenes mentre el gruix de la feina, la dels privats, s’havia buidat de cop. Aquella ampliació que amb tant encert es va fer per acollir sales privades per primer cop es patia.

La història dels Blanco m’ha vingut al cap aquests dies a causa del cas Koldo. El Koldo García, a qui hauríem d’escopir quan ens el trobéssim ha fet famosa de cop una marisqueria de Madrid, La Chalana. Això sí, m’atreveixo a fer un vaticini… no només no tancarà sinó que facturarà més. 

Una pregunta: com pot ser que ens haguem fet tants gols en pròpia porta?