Els fogons de WCK

És dimarts i començo a pensar en aquest article. Dilluns al vespre van bombardejar un convoi de World Central Kitchen a Gaza. Resultat, set persones mortes de l’organització que va crear el xef José Andrés. Després de la confusió inicial, entro a la seva web i llegeixo el comunicat d’Erin Gore, la CEO de WCK.

Si colpidor és saber que els han matat, el corol.lari va més enllà afectant a través d’aquest atac d’altres organitzacions humanitàries i mostrant com el menjar s’utilitza com una arma de guerra.

Més tard, un segon comunicat amb les identitats dels set herois. Saifeddin Issam, Zomi, Damian, Jacob, John, Jim i James.

Escric els noms per a concretar i posar el focus en persones que han arriscat literalment les seves vides i a qui la maleïda guerra provoca una pèrdua que és la pèrdua del món, com sintetitzava l’Erin.

Arriba divendres i m’aixeco llegint un article que mai hauria volgut que s’hagués d’escriure a La Vanguardia de l’Òscar Camps, un altre heroi de casa nostra que també publica els noms dels abatuts de WCK a Gaza.

Amb l’arribada a Làrnaca (Xipre) del vaixell d’Open Arms ha quedat suspesa la missió que havien fet en aliança amb WCK. Obrir un corredor humanitari per via marítima amb Gaza és un objectiu estroncat i la fam seguirà sent una forma cruenta de matar.

A l’Òscar Camps no el conec però té tota la meva admiració.

Al José Andrés, en canvi, sí que el conec. L’he vist vàries vegades però en dues ocasions hem tingut una conversa. Em mereixia tot el respecte gastronòmic però cada cop l’admiro més per tot allò que ha aconseguit amb uns fogons anant de seguida a socórrer quan es produeixen catàstrofes o conflictes.

Aquests plats de menjar que reparteix arreu del globus quan les persones ho han perdut pràcticament tot sí que emocionen de veritat.

El Carles Tejedor, un dels nostres grans xefs catalans va anar als Estats Units a treballar a la seva empresa, al Think Food Group. Vaig coincidir amb ell i em va il.lustrar sobre la il.lusió que desprenia el José Andrés. Ultra activat i motivat per a completar la seva gran obra, aconseguir un món amb una mirada millor i més neta a través de la potència que desprèn la cuina com a forma d’amor anant molt més enllà amb uns fogons.