Mentides i xarxes, mentida doble

Els tertulians de la ràdio que escoltava ahir al matí pontificaven que l’intent d’engany de l’11-M seria inimaginable avui, perquè les xarxes socials impedirien que un govern com el d’Aznar ocultés la veritat més de cinc minuts. Una estona després, un amic em suggereix per WhatsApp revisar el que va publicar el diari el 12-M per veure fins on ens va afectar la manipulació. Enllaço el seu missatge amb el papanatisme tertulià i vaig de cap a l’hemeroteca. I el que recordava d’aquell dia tan difícil de fa vint anys m’esclata davant dels ulls, i veig aquella portada amb una fotografia de ferralla de trens sobre la qual vàrem sobreposar 192 figuretes humanes per tal de fer visible la magnitud de la carnisseria, i un titular enorme que deia «L’horror» amb un subtítol que, mentre Aznar i Acebes continuaven amb la seva maniobra d’ocultació, deia «ETA o el terrorisme islàmic, possibles autors». La pàgina 2 portava un subtítol que explicava que «Al Qaeda va confessar l’autoria d’una carnisseria que inicialment es va atribuir a ETA», i un article meu a la pàgina 12 (vàrem fer 12 pàgines del tema) es preguntava: «com pot ser que ens trobem entre uns dolents que ens maten i uns bons que, si poden, ens enganyen?». També els subtítols de portada de La Vanguardia i El Periódico incidien en els dubtes entre ETA i Al-Qaeda. O sigui que faltaven tres anys per a l’iPhone i per a la popularització de les xarxes, però qui havia de fer la feina, malgrat les dificultats, la va fer. Aznar ens la va colar, però només una estona i a mitges. Ara hauria passat el mateix, però amb la guerra de versions traslladada a les xarxes. I tothom sap que les xarxes no són l’escenari on es difonen les grans mentides sinó l’altar on resplendeix la veritat, oi?