Les Manreses són Detroits catalanes?

El1960 Detroit era la cinquena ciutat més gran dels Estats Units, amb més d’un milió i mig d’habitants, i era l’orgullosíssima seu de tres imperis industrials, la General Motors, Ford i Chrysler, i d’una superpotència musical, la Tamla Motown. En la següent dècada, la creixent competència internacional al sector del motor i la incapacitat de l’administració per gestionar el canvi van generar una espiral de decadència que va culminar el 2013 amb la fallida de l’Ajuntament. Detroit estava devastada, amb només 800.000 habitants, amb un 40% de pobresa, líder en delinqüència i amb un deute municipal de 18.000 milions. Al llarg d’aquest procés, als Estats Units es va anar normalitzant el concepte Detroitization per denominar el declivi de les velles zones industrials, i la denominació Detroits per a les ciutats que hi quedaven atrapades. Avui la vella capital del motor mostra indicis de recuperació, però arrossega un estigma que li pesa molt.

En una entrevista (i potser a més llocs), Anton Costas, president del Consell Econòmic i Social d’Espanya i un dels economistes amb més projecció pública de Catalunya, ha utilitzat Manresa com a exemple de les ciutats catalanes que no s’estan recuperant del declivi industrial. Es va referir a «les Manreses» que pateixen «una pèrdua de riquesa, de prosperitat i, una mica, d’horitzó». Bàsicament, estava donant a Manresa el títol de Detroit de Catalunya. A Anton Costas se li hauria de demanar prudència a l’hora d’utilitzar expressions que poden ser eloqüents però que tenen damnificats. I Manresa hauria de prendre nota que, si aquesta és la visió que es té de la ciutat, tenim un gran problema, i molta gent hauria de córrer a neutralitzar-lo.