Pròrroga

No tindrem els pressupostos més alts de la història de Catalunya. El fracàs del Parlament a l’hora d’aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2024, que ha culminat en la pròrroga dels comptes del 2023, comporta una sèrie de conseqüències i limitacions que impacten directament en el funcionament i l’avenç del país. Malgrat que no estem davant d’una situació nova en l’administració pública, el fet no resta importància ni urgència, especialment en un context en el qual les necessitats socials, econòmiques i sanitàries són més necessàries que mai.

La pròrroga pressupostària limita significativament la capacitat del Govern de respondre a noves necessitats o d’emprendre projectes innovadors que requereixen inversió. Sense un pressupost actualitzat que reflecteixi les realitats i les prioritats del moment, els recursos disponibles queden constrets al marc del 2023, un any que, per definició, no pot contemplar les particularitats i els reptes d’aquest 2024.

Les modificacions pressupostàries, encara que possibles, es troben amb el desafiament d’aconseguir el suport polític necessari, una tasca complicada en el millor dels casos. Aquesta dependència de l’aprovació parlamentària per majoria absoluta posa de manifest la fragilitat d’un Govern en funcions o no, limitant la seva agilitat per actuar en moments d’urgència o necessitat justificada.

A més, la pràctica de realitzar transferències de crèdit internament, encara que ofereix una certa flexibilitat, no és una solució suficient. Moure recursos d’una partida a una altra pot ajudar a cobrir necessitats puntuals, però no permet abordar projectes de major envergadura ni respondre de manera integral a les necessitats emergents del país. Això equival a gestionar amb una mà lligada, bo i fent front a despeses immediates, però sense capacitat de planificar ni d’invertir en el futur.

L’impacte d’una pròrroga pressupostària va més enllà de la gestió financera. Reflecteix una paràlisi en la capacitat de governar amb visió de futur, condicionant el desenvolupament econòmic, social i cultural de Catalunya. La manca d’un pressupost nou impedeix la implementació de polítiques públiques adaptades a les circumstàncies actuals i futuribles, deixant en l’aire iniciatives clau per al progrés i el benestar dels ciutadans.

Aquest escenari no només qüestiona la capacitat del Govern de respondre eficaçment a les demandes de la societat, sinó que també posa en relleu la necessitat d’un marc polític i administratiu que faciliti l’actualització i l’adequació dels pressupostos a la realitat dinàmica de Catalunya. És imperatiu que les forces polítiques treballin juntes per superar els obstacles que impedeixen l’aprovació dels pressupostos, entenent que la gestió eficient dels recursos públics és fonamental per al progrés i el benestar de la societat catalana.

La pròrroga dels pressupostos del 2023 per al 2024 no és només una qüestió de xifres, sinó un reflex de les limitacions que afronta el Govern per impulsar el desenvolupament i l’avanç de Catalunya. És un recordatori de la importància de la cooperació política i de la gestió responsable i previsora dels recursos públics, essencials per a la construcció d’un futur millor per a tots i totes.