Hawaii , Bombai, Dubai

Hawaii, Bombai, són dos paradisos, que de vegades jo em fico al meu pis. Hawaii, Bombai, són d’allò que no hi ha». Amb aquests brillants versicles que ni Góngora no hauria superat, els Mecano van arrasar durant els anys vuitanta amb un tema que sonava a totes hores a tot arreu, a cavall entre una lletra facilota i una melodia evocadora. Si ho traduïu al castellà, que segur que no us és difícil tot i el que diguin de la immersió [no la de la platja, sinó la de l’escola] segur que la recordeu.

Aquestes setmanes, els capitostos de l’Eurolliga de bàsquet, competició que sembla que es troba a prop d’haver-se de tornar a entendre amb la FIBA després d’haver-ne sortit va un quart de segle, han fet passes endavant per tenir una franquícia fora del continent. No serà a Hawaii, ni a Bombai, però sí a Dubai, la versió moderna del descontrol i la disbauxa.

Ja se sap que en l’esport professional d’avui en dia l’única cosa que compta és fer diners i trobar la manera més ràpida per aconseguir-los. Dubai tindrà un equip [no sabem si es diran els Oilers, els Killers o alguna altra denominació pròpia d’aquelles latituds]. A més, com que ha de competir en alguna lliga nacional, ho farà en l’Adriàtica, que és la que l’enganxa més a prop, ja que a Israel ara no poden jugar per culpa d’un cert tema.

Després de fer passes per a la creació d’equips virtuals del no-res a Londres, París o Vílnius, que ja estan disputant la pròximament extingida Eurocup, ara en fan un altre perquè els que manen i viuen enmig del ple luxe puguin dir «en posar-me el banyador, em pregunto, quan podré anar a Dubai ... ai!».