Qui trinca pels gols esperats?

Ja he expressat algunes vegades la meva fascinació per certes inutilitats modernes que s’associen als esports, en general, i al futbol, en particular. La voluntat de convertir-ho tot en estadística condueix els mitjans de comunicació, tant els clàssics com els moderns, no a analitzar què ha passat sinó a preveure què passarà, com si fossin Nostradamus. I tot en un esport, el futbol, que si es caracteritza per alguna cosa és perquè és un dels més imprevisibles, un dels pocs en què pots guanyar jugant malament i sent clarament dominat per un adversari superior.

Així, dels autors dels mapes de calor per explicar-nos el que ja veiem, que un centrecampista corre més camp que un central, o per fer-nos ratlles a la pantalla per marcar-nos cap a on ha corregut un futbolista en una jugada, fet que ja hem observat utilitzant els ulls de què disposem, arriben els gols esperats.

Aquest darrer paràmetre, que ara s’ha posat de moda, ens indica, a través de mil dades de desintel·ligència artificial, quantes anotacions hauria hagut d’aconseguir un equip o un jugador comparat amb les realment assolides. Es basa en l’angle dels xuts, en el posicionament del davanter o del porter i potser també en si en aquell moment la carta astral del futbolista en qüestió no li era favorable. M’hauria agradat disposar d’aquest giny en els anys 80 i 90, a veure si hauria tingut prou bits per analitzar si algú esperava què farien elements com Julio Salinas, aquell home que et fallava gols cantats i te’n marcava d’impensables. I arribats a aquest punt, la pregunta de sempre: «quina empresa trinca pasta, amb aquesta camama dels gols esperats?» i sobretot «quina serà la propera rucada que s’inventin?».