Res de res, només desànim

Podria ser que els republicans de Pere Aragonès ja tinguessin assimilat que amb la llei de pressupostos s’acabava el camí de govern i que fins i tot tinguessin a punt la primera campanya publicitària i comunicativa després de no poder portar a debat i votació el pressupost de la Generalitat per als 2024. Podria ser, en una cascada d’hipòtesis, que els socialistes de Salvador Illa haguessin forçat un acord fins a l’extrem de fer-lo inassumible per als Comuns. En tot cas, semblava un apropament als republicans, que potser podia beneficiar indirectament les dues formacions en la seva relació a l’Ajuntament de Barcelona, com a prioritat imminent. El que segur que sabia Illa era que posant els temes del quart cinturó i del Hard Rock al pacte es podria trencar la suma ERC+PSC+Comuns perquè s’oferien arguments relativament fàcils als Comuns perquè poguessin dir no. I si el trencament el provocaven els Comuns, els socialistes quedaven nets de pols i palla (suposadament, sempre suposadament). I podria ser que els Comuns esperessin amb les mans obertes l’oportunitat de tenir l’escenari actual, on han tret múscul ecologista i han fet sentir la seva veu com a un dels tres tenors del pacte.

En aquest joc de supòsits, hi hauria, també, una possible estratègia electoral no escrita per evitar la presència de Carles Puigdemont als cartells electorals si la convocatòria era imminent. A Junts també en saben de fer hipòtesis i previsions i, per tant, tenien analitzat cada moment del calendari preelectoral (com la resta de formacions, és clar). I Carles Puigdemont, si vol, pot. Deixem-ho així (que a partir d’aquest voluntat entra en joc la justícia espanyola).

Sense caure en el victimisme que pregonen els republicans d’Aragonès, es pot entendre que la impossiblitat de mantenir l’estabilitat amb Junts (quan van trencar el govern) els marcava un final d’etapa a la plaça Sant Jaume, amb un més que dubtós perllongament de l’estada al despatx presidencial. Fa 15 dies, Salvador Illa possiblement anava a dormir pensant que en qualsevol moment es podria despertar president, però ara caldrà veure com l’afecten els esquitxos del cas de l’enriquiment il·lícit de la parella de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Part de les mascaretes que va vendre a preu d’or i no eren utilitzables, les va comprar el ministeri de Sanitat.

I després de tanta hipòtesi i possibilitat una certesa absoluta. Els governs de Catalunya i Espanya es paralitzen en un moment en què es requeria una empenta social i econòmica al país per aprofitar que estàvem navegant sobre la cresta d’una onada favorable. I res de res, només desànim.