Votar per quedar-nos on som?

Les eleccions de maig ens trauran de l’atzucac on som o ens duran un altre any de la marmota? I el que és més inquietant: tornarem a votar a l’octubre? L’enquesta de Gesop per a El Periódico apunta en aquesta direcció. Maredeueta, quina mandra!

En resum: agafant el punt central de cada forquilla, i fent les sumes corresponents, en resulta que la majoria absoluta només s’aconsegueix amb els dos tripartits: l’independentista i el d’esquerres. Els diputats de Junts, ERC i Cup podrien ser 69, un per sobre dels indispensables. Pel que fa a PSC, ERC i Comuns, arribarien fins els 75: els en sobrarien. Però ERC i Junts no sumarien sense la CUP; tampoc PSC i ERC sense els Comuns, ni el conjunt constitucionalista.

Pot semblar que aquest quadre ofereix dues alternatives d’estabilitat parlamentària, que és tot un luxe. Ara bé, resulta que Junts, ERC i la CUP són les formacions que van investir Carles Puigdemont, i al cap de quatre dues la CUP va votar contra els pressupostos i va obrir la caixa dels trons. La mateixa combinació va fer president Aragonès, i ja veiem com ha acabat l’invent, navegant o naufragant entre la geometria variable i el campi qui pugui.

Per la banda contrària, el tripartit d’esquerres té la seva història d’ensurts. En temps del president Pasqual Maragall va aconseguir la incorporació del Dragon Khan (la muntanya russa de Port Aventura) al repertori de les metàfores polítiques. I en els temps recents, acabem de veure com els tres partits aconseguien el prodigi d’engegar a rodar els pressupostos més expansius des de la Gran Recessió per un improbable futur casino a Salou.

De tots dos tripartits se’n pot dir el mateix: que amb aquesta colla no es pot anar ni a la cantonada. Si votem el mateix, ells també faran el mateix.

L’esperança és que la descomunal xifra d’indecisos en totes les parròquies desmenteixi els pronòstics. Però si es compleixen, la investidura serà un fangar, i no s’estranyin si fracassa i tornem a les urnes.