Viure al barri Vell

Aquest any farà trenta anys que visc al Barri Vell de Manresa. Hi visc no per una raó circumstancial, sinó perquè ho vaig triar així, conscientment. Considerant els seus inconvenients, sempre ha prevalgut tenir el meu lloc al cor de la ciutat, allà on hi ha l’essència que la fa diferent. En aquest temps he pogut veure, des de la primera línia, com es feia evident la seva constant decadència i també com els diferents governs municipals d’aquestes tres dècades no se la prenien prou seriosament. Rebatejar el ‘barri vell’ com a ‘centre històric’ (CH) –per allò de què el nom fa la cosa– va ser un bon encert, i havia de servir com a pretext per a tenir-lo en més consideració; però malauradament, els recursos que els governs haurien d’haver-hi destinat han marxat a d’altres indrets de la ciutat o a d’altres afers i així el barri ha anat decaient a marxes forçades. Gent que hi vivia, i també que el visitava, s’ha anat desplaçant a altres zones més noves, assolellades i endreçades, o als pobles veïns; i entre tots no hem estat capaços, primer, de prevenir el seu declivi i, més tard, de revertir-lo. Les accions que s’hi han dut a terme per tal de revitalitzar-lo han resultat insignificants perquè la crisi del barri s’ha fet tan global i estructural que no han estat capaces de generar cap transformació visible i permanent. I si el Centre està en crisi, també ho està la ciutat. Vam acabar el darrer mandat amb l’aprovació del PIRCH (Pla Integral de Revitalització el Centre Històric) i ara resulta que quedarà alineat (és a dir, anul·lat) pel Pla d’Actuació Municipal (PAM) que ha presentat el govern. Per tant, tornem a estar un cop més sota la planificació d’un pla que equipara el centre de la ciutat a les altres accions sectorials previstes. Però és que no n’hi ha prou amb ser un epígraf més d’una llista de bones intencions, algunes d’elles d’equivocades. O fem una bona sacsejada al CH o no ens en sortirem, perquè ara ja portem massa anys marejant la perdiu i, si en perdem gaires més, haurem fet salat. El CH necessita mesures contundents per fer que la gent hi torni a viure i a comprar, perquè d’això és del què es tracta. I, de moment, les grans actuacions d’aquest govern no auguren massa bones perspectives per revertir la situació: l’operació de la Fàbrica Nova, que hipotecarà la ciutat per molts anys i que, si té cap efecte, trigarà a notar-se; el Museu del Barroc, que ha consumit molts recursos públics i tot just s’ha executat una tercera part de l’espai destinat a museu (del barroc i de la ciutat); el nou edifici del Serveis Territorials de la Generalitat, que portarà treballadors a la muralla est que se’n tornaran cap a casa seva un cop acabada la jornada; i no oblidem el nou Arxiu, projectat darrere l’edifici de l’Ajuntament, en una errada estratègica que lamentarem. Un equipament molt necessari (però que no mobilitza massa visitants que diguem) i que ens farà perdre l’oportunitat de fer una zona oberta i patrimonial entre Sant Miquel i la Seu (la casa Amigant i la Fàbregas, el call o les restes medievals, l’ajuntament, la Coral Sant Josep, la rectoria...). Mentrestant, cap estratègia de fons i decidida per fomentar la rehabilitació al barri, la creació (o manteniment!) del comerç o l’endreça del paisatge urbà. Si el PIRCH no és prou estratègic per tenir vida pròpia és per què no hi ha la substància per revitalitzar el centre? O serà perquè, simplement, el van impulsar regidors de Junts?